E
l debat intens que s'ha obert al voltant de com ha de ser en el futur la comunicació interna de Manresa amb transport públic està esdevenint apassionant. En l'edició d'ahir d'aquest diari es posava de manifest que entre els gestors de la cosa pública i els experts i professionals del sector les apostes són diverses i divergents, però totes argumentades. Tramvia, metro o bus (lògicament, amb una versió molt millorada de l'actual) són les opcions que s'han posat damunt la taula i totes tenen algun defensor, i algunes (és el cas del metro) majoria de detractors. Ara bé, en el punt on som ara -amb un projecte independent, el del col·legi d'aparelladors, damunt la taula, i un d'oficial, el de la Generalitat, a punt de presentar-se, i amb el debat ben obert- el més important és que ha quedat clar que, sigui amb el mitjà que sigui, la ciutat ha d'afrontar un canvi de model per a la millora d'aquestes comunicacions. Per tant, cal aprofitar l'embranzida ara generada per no aturar la màquina. És també necessari, en aquest moment, i vista la diversitat de propostes i d'opinions, que ningú no tanqui portes ja d'entrada. Cal que se sàpiga vehicular un debat amb totes les opcions damunt la taula que permeti a aquells que han de prendre la decisió definitiva posar tots els pros i contres a la balança. Però, sobretot, cal que no hi hagi dilacions. Que del debat es passi ràpidament a l'anàlisi i de l'anàlisi, sense presses però sense pausa, a la presa d'una decisió. I que a partir d'aquí la dinàmica no freni per fer realitat sigui un tramvia, un metro o un bus del segle XXI. El debat i la inquietud que ha transcendit al nivell públic ha posat de manifest la necessitat d'avançar en aquest repte de la mobilitat a Manresa. No ho deixem refredar i exigim que aquest futur sigui el més proper possible, decidit amb rigor i executat amb celeritat.
