1

. Podríem guanyar. Fa trenta anys que, primer el pujolisme, i ara també ERC, ens repeteixen que això de l'autodeterminació està molt bé, en genèric, com a reivindicació, però que si el féssim, el referèndum, el perdríem. No hi ha prou catalans, ens deien, no hi ha majoria social, diuen ara, i s'entesten a insistir que, ni tan sols al Principat, la independència no guanyaria. Nosaltres ja voldríem fer una política més decididament sobiranista, ens confessen, però el poble, coi de poble!, no ens seguiria; per això hem de mantenir-nos dins les regles de joc constitucionals, fidels a l'estratègia del peix al cove. Els resultats del 13-D no demostren que l'opció independentista hagi de guanyar amb seguretat, és cert, però demostren que el contrari, que perdríem, tampoc no és en absolut evident; no només perquè hi ha enquestes que ens diuen que ja hi ha una majoria de ciutadans i ciutadanes partidaris de la independència, sinó perquè ningú, des d'un cert rigor sociològic, no pot assegurar que tota la gent que es va abstenir diumenge passat, si anés a votar, ho faria a favor de la permanència a Espanya. L'única manera de saber-ho amb seguretat és fent-lo, el referèndum, convocat pel Parlament.

2. No hi ha trencament. Certs temes val més no tocar-los, ens advertien, perquè es produiria la temuda fractura social, es posaria en perill la convivència. És el mateix que deia Franco sobre la democràcia. Doncs no, aquesta societat està prou cohesionada i té les coses prou clares per assumir el debat sobre la independència amb tranquil·litat. Podem no estar tots d'acord, com en tantíssims altres temes, però és evident, per a gairebé tothom, que fem el que fem, ho hem de poder fer junts, i que els resultat ha de ser un projecte on capiguem tots i totes. Als pobles i ciutats on es va fer el referèndum no hi va haver tensió de cap mena, ni crispació ni, encara menys, violència. Els únics que s'hi van mobilitzar en contra van ser els quatre fatxes de sempre. Ningú més.

3. Una de més local. A Manresa tenim la mala sort de tenir un PSC i una ICV molt més espanyolistes que en altres llocs. Mentre que a molts municipis el PSC es va abstenir a l'hora de posicionar-se sobre les consultes (a Girona o a Tàrrega, per exemple), a Manresa hi votaren en contra. Mentre gairebé a tot arreu ICV hi votava a favor, aquí s'abstingueren de forma bel·ligerant. I mentre a molts llocs diputats i càrrecs del PSC o d'ICV participaven en els debats previs a les consultes o anaven a votar (Toni Comín o Romeva, per exemple), a Manresa es ne-guen, fins i tot, a cedir, ni per un sol dia, el saló de plens. És una llàstima, i no crec que es correspongui amb la sensibilitat majoritària dels seus votants.