L
a voluntat política és una condició necessària per tirar endavant els projectes que el governant considera importants per al seu país. Una condició necessària, sí, però no suficient. Passa una mica com amb tenir raó: estar-ne convençut no és condició suficient perquè te la donin. Per tant, el fet de tenir raó i d'estar carregat de voluntat política són aliments de primera qualitat a l'hora de lluitar per un objectiu, però no són suficients.
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, té la clara voluntat política d'aconseguir que les vegueries tirin endavant. De vegades sembla que sigui l'únic; d'altres sembla haver-la contagiat als seus companys de govern o, com a mínim, al President. D'altra banda, qualsevol conversa amb ell serveix per convèncer-se del seu convenciment que la raó l'assisteix en aquesta batalla. Tot això és necessari. És suficient? Potser també cal una ben dosificada combinació de mà dreta (fermesa), mà esquerra (habilitat) i veure-les venir perquè no t'enredin.
La Llei de vegueries, un cop aprovada (si és que s'aprova), no podrà desplegar-se sense determinades modificacions de la legislació espanyola. Ausàs va dir que n'havia parlat amb els vicepresidents primer i tercer del govern espanyol. José Montilla el va avalar. I ara surt el vicepresident tercer, Manuel Chaves, i els deixa malament a tots dos. Potser sí que en van parlar, però no es van entendre: Chaves, expresident andalús i responsable d'embolics autonòmics, diu que la Llei de vegueries serà inconstitucional si altera el mapa provincial. Amb aquestes declaracions demostra no haver-se llegit el projecte ni haver entès les explicacions que li'n van donar (i suposem que les hi van donar correctament). Li ho hem d'explicar? La Generalitat no vol modificar els límits provincials: això sí que seria inconstitucional. La Generalitat vol dirigir-se al govern i parlament espanyols perquè siguin ells els qui facin la modificació. El projecte de llei ho deixa ben clar; justament perquè no el puguin titllar d'inconstitucional. A causa d'aquesta prevenció, la vegueria de la Catalunya Central pot trigar encara uns quants anys a constituir-se.
És frustrant veure com uns i altres opinen del projecte de Llei de vegueries sense haver-se'n mirat ni les cobertes, però quan la ignorància ve de qui té la clau per desencallar-ne el tràmit madrileny, a la frustració l'acompanya el neguit. Potser caldrà tornar a explicar-li-ho, i aquesta vegada caldrà assegurar-se que ho ha entès. Més ben dit: que ho ha volgut entendre.
