J

ust abans de la votació definitiva, els caps dels grups parlamentaris de CiU, Oriol Pujol, i el PSC, Joaquim Nadal, van signar solemnement un "acord per facilitar la investidura d'Artur Mas com a President de la Generalitat". S'hi recollien alguns objectius de govern en què totes dues formacions estaven d'acord, en matèries que anaven des de la lluita contra la crisi fins a la qualitat de la democràcia. Un dels apartats es referia a la "concertació institucional" i hi figurava el compromís d'"impulsar la posada en marxa de l'Àrea Metropolitana de Barcelona després de les properes eleccions municipals". En canvi, no sortia enlloc cap propòsit d'impulsar l'aplicació de la llei de vegueries, que, val la pena recordar-ho, en el seu moment va formar un paquet amb l'àrea metropolitana.

Eren uns altres temps, tan llunyans com l'any passat. La llei de vegueries va ser una de les realitzacions importants del tripartit, però cada cop es veu més clar que només la insistència personal del conseller Ausàs va fer que tirés endavant. Després de les eleccions, els socialistes s'han afanyat a oblidar-se'n. Ja no han de fer veure que creuen en el que mai no havien cregut. Pel que fa als convergents, en aquest tema sempre han estat pragmàtics: ho veuen com un gran embolic on és fàcil enganxar-se els dits, perquè cada cop que s'obre la capsa se senten uns grans marrameus territorials. S'estimen més tenir el drac ben quiet i adormit. En conseqüència, les quatre províncies tenen llarga vida. Davant d'aquest pa-norama, les forces vives de les vegueries anunciades (com ara la nostra, la central) tendeixen a ficar-se la reivindicació a la butxaca, no fos cas que per escometre molins de vent perdessin bous, subvencions i esquelles.

Qui consideri que formar part d'una província essencialment metropolitana sense ser metropolitans ens priva de veu i d'influència, qui pensi que disposar d'una divisió político-administrativa pròpia és un element cabdal perquè la Catalunya central s'impulsi cap endavant i aprofiti tot el seu potencial, ha de saber que no podem comptar amb els dos grans partits per aconseguir-ho, si no és que se'ls pressiona amb tanta força que es vegin obligats a canviar d'o-pinió. El futur d'aquest territori s'ha de forjar des del mateix territori, i l'ha d'empènyer la gent del mateix territori. Si de veritat considera necessària la vegueria, ha de crear les organitzacions necessàries per exigir-la; si cal, participant amb aquesta bandera en la mateixa política institucional. Però si ja estem bé com estem, aleshores no cal cansar-s'hi.