L
'estudi sobre la circulació a Manresa que fonamenta el pla de mobilitat de la ciutat presenta unes conclusions demolidores, sobretot, per al bus urbà. Un desplaçament mitjà per Manresa és dos minuts més ràpid a peu que en cotxe, però 21 minuts més que en transport públic. Aquest equilibri de forces descriu molt bé el perquè de moltes coses. En primer lloc, malgrat la percepció dels ciutadans que la circulació en vehicle privat per Manresa és un infern, les dades ens diuen que, si més no considerant la totalitat dels viatges, el transport privat hi és molt competitiu. Per això hi és tan utilitzat. Les dades es presenten en mitjanes, per tant, hi ha d'haver llocs i hores del dia en què anar en cotxe és un negoci horrorós, però hores en què és clarament avantatjós. Com que els ciutadans no sempre discriminen que hi ha hores i llocs per anar en cotxe i altres que no, i de vegades no tenen ocasió de triar-ho, el cotxe es manté com una opció molt majoritària. No és l'opció més racional, però la conducta humana no sempre tendeix a ser-ho. I segurament, si els inconvenients fossin inassumibles, el vehicle privat estaria en retirada. I no ho està. L'estudi ens diu que el transport privat aporta el 73% dels moviments contra el 23% de viatges a peu. La xifra és tramposa: una part substancial dels viatges privats són moviments de transportistes i repartidors que, òbviament, no tenen alternativa. Això no hauria de ser considerat viatge privat alternatiu a caminar. Però tant se val: la xifra veritable és, igualment, molt alta. La proliferació de cotxes que entorpeixen el trànsit és una de les claus de la falta de competitivitat del transport públic. Si hi ha gaire trànsit, el bus és lent. I a Manresa ho és molt més que el vehicle privat. La derrota del bus és tan incontestable que es pot concloure que o es troben fórmules per fer-lo més àgil -carril bus i altres- o la seva aportació a la mobilitat de la ciutat no passarà de testimonial.
