E
l canvi de govern ens ha portat, d'entrada, com a primera novetat en el camp educatiu, el canvi de nom del departament d'Educació de la Generalitat, que ha recuperat el nom anterior d'Ensenyament. He tingut ocasió també de llegir diverses declaracions i comentaris en el sentit que el canvi de denominació volia delimitar el paper de l'escola com a lloc del coneixement i deixar el paper primordial en el camp de l'educació a les famílies. Si busquem al diccionari els dos termes, veurem que, si bé el mot ensenyament té un marcat caràcter acadèmic, el mot educació té un significat molt genèric, per la qual cosa no és fàcil establir delimitacions clares.
Per entendre realment el significat de les dues paraules cal observar quina és la història de la seva formació i el significat original de les parts que les componen en el llatí de què deriven: ensenyar està formada del prefix en/in-, el mateix que apareix en paraules com entrar i introduir, que indica un moviment de fora cap a dins, i de la part -senyar, que podem relacionar, amb senyal, signe o significat. Ensenyar vol dir, per tant, alguna cosa com "fer passar el coneixement del món exterior a dins les persones". Educar està composta del prefix e/ex-, el mateix que apareix en paraules com extreure o expulsar, que indica un moviment de dins cap a fora, i de la part -ducar, que podem relacionar amb conductor i inductor, i que expressa la idea de transport, arrossegament, guia, etc. Educar vol dir, per tant, alguna cosa com "fer sortir de les persones allò que porten a dins", entenent que es tracta de la seva part positiva o de les seves potencialitats.
Cap de les dues paraules no fa referència a quina part de la societat fa què i sí que, en canvi, representa un enfocament metodològic diferent en el model d'aprenentatge.
En el món actual, amb tota la pressió informativa que l'envolta, és evident que l'ensenyament del coneixement no es limita únicament a l'escola. Seria interminable la llista de llocs i de persones que ense-nyen. D'altra banda, la intel·ligència emocional i el desenvolupament de les pròpies habilitats i intel·ligències innates no és una cosa que s'ensenyi, sinó que s'ha d'educar, s'ha de fer aflorar del fons del propi interior, per saber utilitzar de la millor manera els ensenyaments rebuts; i aquest ha de ser un paper no gens secundari de l'escola.
Comptat i debatut, el debat sobre el nom de les coses no és l'important, sinó la realitat del dia a dia, però, si cal triar, el mot educació és molt més suggerent, i la responsabilitat de l'educació, de tots, família, escola i societat.
