L

a festa de la Pasqua era ben a prop i milers de pelegrins jueus vinguts de Palestina i de tot l'imperi es posen en camí cap a Jerusalem per celebrar la Pasqua i per revifar l'anhel de llibertat. I Jesús amb el seu poble també es posa en camí. Desitja celebrar la Pasqua, el seu cor anhela l'alliberament, tot ell té set de justícia i vol que el Regne de Déu i el nou ordre volgut des de sempre per a la humanitat irrompi en la història i s'acabin les opressions i situacions d'esclavitud: aquesta és l'única religió i l'únic que el Pare vol, que tots els seus fills visquin amb dignitat.

El Poble d'Israel se sent envaït pel poder opressor dels romans. A casa seva, en la terra promesa per Déu, viuen oprimits pels estrangers, i quan pelegrinen al Temple, la seva pregària és un clam que Déu ha d'escoltar. I enmig de la multitut que entra en la Ciutat Santa, Jesús i els seus amics també entren i Jesús és proclamat i acollit com "aquell que ve en nom del Senyor".

I muntat en un pollí, amb tota humilitat Jesús entra a la Ciutat Santa. Tot un signe de com entra Déu en la nostra història i com anuncia la Salvació: no és des de les gran porpres ni amb grans litúrgies i reconeixements, no és des de la prepotència ni la imposició. Despullat de tot signe de poder dominador, de tota bellesa, de tot èxit polític i de tota àuria religiosa, Déu es manifesta des de la senzillesa.

Uns dies després serà rebutjat i abandonat pels seus, per aquells que esperaven un Messies espectacular i prepotent. Però Ell sortirà victoriós de la mort i ens dirà que el mal no té l'última Paraula.

Que celebrant Setmana Santa, ens atrevim a despullar-nos de tot signe prepotent, de tot afany de grandesa. Que amb cor humil, els cristians ens posem al costat del nostre poble que també és oprimit i reclama el seu alliberament de la pobresa, de la manca de feina, de la maleïda crisi, i que siguem capaços de treure totes les creus que dobleguen i oprimeixen els cors, les conciències i la vida de tantes persones.

Si ho fem segurament podrem celebrar veritablement la Pasqua, i ja no adorarem ningú més que "aquell que ve en nom de Déu" i que es fa servidor; que dóna la seva vida pel seu poble.

Desconfiem dels qui, revestits de poder, i en nom de Déu, anuncien quelcom diferent del que en aquesta Setmana Santa contemplarem.

Bona Pasqua, i que l'alliberament sigui una realitat plena entre nosaltres.