D
es de fa dies a tots els pobles de Catalunya ja s'estan presentant els candidats que es presentaran a les properes eleccions municipals. Ja s'esmolen els ganivets.
De mica en mica es van desvelant les incògnites i anem descobrint quins seran els nostres conciutadans que es veuen capaços de posar-se al capdavant de l'Ajuntament del nostre poble o ciutat. De sempre s'ha dit que les eleccions municipals són les més properes, les més autèntiques, ja que generalment es vota gent que més o menys coneixes. I és veritat, tots els partits polítics s'esforcen a posar com a primer de la llista una persona coneguda, que faci temps que treballa pel poble en alguna entitat i que tingui carisma, aquesta és la paraula. En fi, algú que pugui ser votat, i amb qui sens dubte es pugui guanyar la plaça de l'alcalde que tots desitgen desesperats.
Això ho fan tots menys els del PP, els quals, en molts pobles, sobretot pobles petits, presenten gent que no coneix ningú, però, és clar, el que importen són les estadístiques i sumar el nombre més gran de pobles on t'has presentat. És igual que no coneguis la problemàtica del poble , ni els problemes que tenen els seus vilatans. Es presenta una campanya homogènia per a tothom i ja ho tens solucionat.
Cada dia que passa t'adones que aquestes eleccions ja no són el que eren. Jo he sentit dir moltes vegades: "a les eleccions municipals no es vota el partit, sinó que es vota la persona". I abans potser era veritat, perquè sortien partits creats per gent del poble i per al poble, sota les sigles més inversemblants, però eren grups de gent que es presentaven a les eleccions com a independents, amb la il·lusió de treballar pel poble i jo crec, llevat d'alguns casos puntuals, sempre amb cap més altre afany.
Ara ja no és ben bé així. Si us hi fixeu, pràcticament ja no en queden, de partits independents. A les eleccions municipals es presenten els mateixos partits que a les altres eleccions més generals. Sí que és veritat que de vegades en aquestes llistes hi ha algun independent camuflat, però s'ha perdut una mica la màgia, l'esperit que impregnava les eleccions municipals, no fa pas tants anys. Ara ja no hi ha res que es faci perquè si, tot està calculat. Les eleccions municipals que ara se celebraran són el baròmetre de com estan situats els partits polítics de cara a les altres eleccions que més endavant vindran. Per als que van perdre les últimes, els del tripartit, aquestes eleccions municipals han de servir per veure si continuaran perdent protagonisme en el terreny de batalla polític o, al contrari, són capaços d'aguantar les places del ajuntaments que encara governen des de fa molts anys. Per als guanyadors, els convergents, són les definitives per continuar creixent i poder establir el seu domini polític en ajuntaments que des de fa molts anys els són reticents. Per als altres partits, veure si poden augmentar els seus votants, per poder presentar uns números decents als caps que els manen des de dalt .
Les municipals s'han convertit en un laboratori de proves, on l'endemà de les votacions es començaran a fer barreges químiques, coalicions, de vegades força extravagants, fins i tot estranyes per les ideologies que s'estan barrejant. Al capdavall el que es prioritza són les estadístiques, suma o restar. Els que han guanyat, poder dir en veu alta i orgullosos: "hem guanyat en tants ajuntaments". I els que han perdut, dir: "hem perdut protagonisme, però encara la nostra aportació continuarà sent important".
Cada cop hi ha menys rebels i espontanis en el món polític i, com és natural, els independents estan en desavantatge en un terreny cada cop més polititzat. Trobo a faltar aquells partits que aportaven un esperit nou, sense ser polítics, ni governats pels professionals de la política.
