L
'expressió "majoria silenciosa" va saltar a la fama de la mà de Richard Nixon quan va oposar-la als grups de manifestants i a les expressions de contestació que proliferaven als Estats Units a final dels anys seixanta, sobretot per protestar contra la guerra del Vietnam i la mobilització forçosa de joves per anar-hi a matar i a morir. Vietnam va ser una guerra que Estats Units va perdre a casa abans que a l'escenari mateix dels combats, perquè mai no va tenir prou consens social per justificar el sacrifici material i moral que suposava. Però Nixon i els republicans van acusar els moviments de protesta de ser una minoria cridanera que acaparava el protagonisme en els mitjans de comunicació mentre que, en canvi, hi havia una majoria silenciosa que no sortia de casa però que no combregava amb els contestataris, i que si bé volia el final de la guerra, desitjava que s'aconseguís amb la victòria de la bona causa, que era la dels Estats Units i la dels seus aliats del Vietnam del Sud que lluitaven contra el règim comunista de Vietnam del Nord i contra les guerrilles també comunistes, i nacionalistes, del Vietcong.
Nixon va guanyar les eleccions dues vegades però no va acabar el segon mandat a causa de l'escàndol Watergate. En una pel·lícula sobre el seu drama polític i personal, l'actor que l'encarna, Anthony Hopkins, es queda mirant un retrat de Kennedy i li pregunta: per què a mi no m'han estimat com a tu? La majoria silenciosa li va fer costat en els primers moments del seu tràngol, quan atribuïa tots els problemes a una conspiració de les elits esquerranoses i els diaris de la seva corda, però al final va ser tot el país el que li va girar l'esquena. Les minories cridaneres, de vegades, anticipen fenòmens majoritaris.
Ara el president Artur Mas ha rescatat el concepte de majoria silenciosa per respondre a les protestes per les retallades que s'apliquen als serveis públics. Segons Mas, una majoria silenciosa de catalans sap que el seu govern està fent l'única cosa que pot fer atesa l'herència rebuda i l'asfíxia financera a què el sotmet el govern central. Entre la minoria cridanera, en canvi, s'hi troben els responsables tripartits de la situació. Mas diu que les urnes municipals posaran les coses al seu lloc i determinaran si el govern català té o no té el suport de la majoria. Però les minories cridaneres d'aquests dies estan començant a anar més enllà d'aquesta contingència. Són la punta de l'iceberg d'un malestar que supera la dialèctica entre govern present i govern passat i que s'indigna contra el "sistema".
