L
a pràctica està posant en evidència el que s'endevinava en la teoria. Tot apunta que el nou horari escolar per al curs 2011-2012 es pot convertir en una olla de grills en què cadascú tiri cap on li plagui emparat en els arguments més diversos. Tal com posava de manifest aquest diari en l'edició de divendres després de la consulta realitzada a diferents centres educatius, el debat que ha obert la nova jornada a les escoles -amb la supressió de la sisena hora lectiva- deixa entreveure que hi haurà una varietat total d'horaris. La setmana vinent, la darrera en què les aules de la majoria de centres catalans encara estaran obertes, serà clau per conèixer a quines hores entraran i sortiran de les escoles els alumnes catalans a partir del proper mes de setembre. Una decisió, però, que es deixa a mans de cada consell escolar i que es definirà sobre la base d'un marge horari flexible. A la disbauxa generada entre els estudiants, professors, pares i mares pels constants canvis de rumb en les directrius educatives, el curs vinent s'hi pot afegir una diversitat d'horaris entre centres que acabi per enredar el que ja és un embolic. Davant de tanta confusió caldria demanar la màxima racionalitat a aquells que encara són a temps de posar-hi unes dosis de seny. D'entrada, en un estadi elemental, seria d'agrair que en municipis on conviuen més d'una escola, i en especial en ciutats com Manresa, la decisió transcendís a cada centre i s'intentés trobar un consens entre el conjunt de comunitats educatives. Establir uns horaris homogenis entre escoles restaria entrebancs. En un segon nivell, caldria demanar que a l'hora d'establir aquests horaris es filin prim pensant en potenciar al màxim el rendiments dels nens i nenes a les aules, però també en facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar. L'escola és un àmbit clau de la nostra societat on ja ha mancat prou sentit comú en els darrers anys.
