E

n un debat d'economistes, un d'ells va posar damunt la taula el volum total del deute espanyol, públic i privat, que és enorme. "Això no es pot pagar", va dir. Un altre li va respondre: "no es podria si s'ha-gués de pagar tot el mes que ve, però no és així. S'ha d'anar pagant al llarg de diversos anys".

Vaig pensar que molts particulars podrien fer la mateixa mena de càlculs. Hi va haver un moment en què el meu deute personal era quatre vegades més gran que els meus ingressos anuals. Però havia arribat a un acord amb el banc per pagar-ho de mica en mica. És a dir: acabava de comprar-me un pis i de subscriure la corresponent hipoteca (quatre anys de sou) a un termini de molts anys. La qüestió no era el volum del deute; la qüestió era si la quota mensual s'ajustava als meus ingressos fins i tot en el cas que disminuissin. I com que ho feia, jo estava tranquil.

L'any passat l'Ajuntament de Manresa tenia un deute de 79 milions d'euros i un pressupost de 87 milions. Per tant, estava bastant millor que jo mateix quan tenia un deute quatre vegades superior al meu pressupost anual. Però la qüestió important és la quota anual. En el meu cas suposava un terç dels meus ingressos. En el cas de l'Ajuntament de Manresa, aquest any el pagament de principal més interessos està pressupostat en 7,4 milions, que representen el 9,5% del pressupost. Aquest ha baixat respecte de l'any anterior perquè es preveuen menys ingressos a causa de la crisi, però tot i això el pes del deute no arriba al 10%. Molt menys que en moltes famílies.

Les qüestions importants són unes altres. Primera: per a què s'han fet servir els diners dels préstecs (jo, per a un pis). Segona: si els propers anys es mantindrà aquesta quota anual de 7,4 milions, si creixerà o si es reduirà. I això depèn també de si es demanen més préstecs, i a quin ritme. I de si els pressupostos es tanquen amb dèficit o equilibrats, perquè el dèficit obliga a endeutar-se més. Tancant els exercicis sense dèficit i concertant nous préstecs només a mesura que es paguen els vells, es pot anar fent via.

Aquests són els reptes que esperen a Josep Maria Sala, el nou responsable de la hisenda manresana. Ja ho va ser en els ajuntaments de Juli Sanclimens, que va governar la ciutat entre 1987 i 1995. El tripartit s'ha queixat sempre que el 1995 es va trobar uns comptes desequilibrats que va haver de corregir. Ara Sala podrà dir amb tota justícia que s'ha trobat amb dèficit i, a més a més, amb un nivell de deute que posa el 10% de plom a les ales dels comptes municipals.