E
l van matar a pocs centenars de metres del mas de can Jantorres (Òdena). Ara fa setanta-cinc anys. Us parlo de Josep Forn Talló, un capellà igualadí, rellevant llatinista, traductor, escriptor i poeta. Ja sé que és delicat parlar d'aquests temes en l'època que ens trobem, però també és just fer-ne memòria atesa la personalitat literària del compatrici occit. Aquesta mateixa setmana, un grup de familiars i conveïns li han volgut dedicar un record, junt amb el pedró del martiri, en un acte senzill en el transcurs del qual s'han llegit algunes de les seves poesies.
"Auster, senzill i noble", el defineix Antoni Dalmau Jover en una completa biografia editada l'any 1987, i el monjo de Montserrat Romuald M. Díaz Carbonell el qualifica "d'escriptor molt personal, amb encuny propi, amb una manera de dir captada de la paraula viva del nostre bell catalanesc. Un literat nat i de casa". El professor Antoni Jorba Soler subratlla la seva sensibilitat estètica "havia realitzat estudis aprofundits dels grans lírics llatins Horaci, Virgili, Ovidi, Càtul... i estava molt familiaritzat amb els clàssics de la Renaixença catalana com Verdaguer, Maragall, Costa i Llobera, Llorenç Ribé, Josep Carner, etc, dels quals aprengué el gust per la puresa lèxica i la claredat d'expressió".
El citat biògraf Dalmau Jover explica que el primer gènere que publica mossèn Forn fou l'humorístic, malgrat hi hagué qui ben aviat l'en féu desistir, aconsellant-li que es dediqués a la literatura seriosa; de totes maneres, quan ho considerava adient, hi acudia amb una aguda ironia que sovint ratllava la sàtira no exempta de causticitat. Mossèn Forn acusava els poetes d'avantguarda "d'ortopèdics del llenguatge" i aprofitava les ocasions per exterioritzar-les, amb rèpliques que són talment un aliatge de gràcia, humor, ironia i sàtira. En una ocasió emmascarà la seva signatura amb el pseudònim Sánchez Picuna, en al·lusió a tres poetes significats Sánchez-Juan, López Picó i Joan Llacuna. Com a polemista, la seva ploma esdevenia incisiva, temible, incontestable en enfrontades controvèrsies.
Josep Forn era un literat capaç, i la seva riquesa lexical és extraordinària. La seva poesia, entre verdagueriana i carneriana, esdevé a l'ensems entenedora i responsable. Hom ha escrit que "els seus escrits són models d'eufonia, de precisió i puresa lingüístiques". El doctor Antoni Griera, filòleg, deia "el dia que publiquin les seves obres, poesies, escrits en prosa, articles i traduccions, es veurà clarament que fou, en els darrers anys de la seva vida, dels millors escriptors contemporanis de la llengua catalana". Malauradament la major part de la seva obra resta encara inèdita.
Travà amistat amb Millet, Ruyra, Martinell, Llongueras, Saltor... Lluís Millet li musicà Himne a Santa Maria d'Igualada, L'adoració de les cinc llagues. La bona relació i estima amb el popular dibuixant Joan G. Junceda propicià que il·lustrés algunes de les seves poesies, i les reproduís al calendari d'En Patufet.
Va morir als 50 anys, quan les lletres podien esperar molt encara d'un numen de tanta sensibilitat estètica.
