A
quest diumenge s'escauen dues coincidències: l'evangeli de Mateu que tracta sobre el tema del perdó i l'aniversari de l'11-S, ja que enguany es compleixen 10 anys dels atemptats a les Torres Bessones a la ciutat de Nova York.
De vegades, hi ha casualitats que no són tals casualitats, i en aquesta ocasió ens correspon aquest text que qüestiona els límits del perdó (Mt 18, 21-35), que em sembla molt significatiu de relacionar per tal de reflexionar.
Si anem a l'arrel de la paraula perdó ens adonem que significa donar sense mesura, en abundància, sense límits. Quan Pere demana a Jesús quantes vegades s'ha de perdonar el germà quan et fa una mala passada, Pere parla de set vegades, que és un nombre que denota perfecció.
Per això, Jesús li dirà que ha de perdonar al germà fins a setanta vegades set. Perquè entengui que el perdó no té límit, Jesús li explica la paràbola del rei i el seu servent: com el rei condona al servent 10.000 talents i després el servent no és capaç de perdonar a un altre company 100 denaris. Indignat, veient el que havia fet el servent amb l'altre, el rei finalment li exigeix pagar tot el deute. I en conclusió, l'evangeli acaba dient que Déu perdonarà en la mesura que nosaltres ho haguem fet.
El perdó és un do, una gràcia que procedeix de l'amor de Déu. Per a Jesús, el perdó no té límits, ja que és una manifestació de l'amor. Amor i perdó sempre van junts. Cal perdonar sempre, però de cor. Si volem ser perdonats, hem de perdonar.
El perdó no dissimula el mal, sinó que comporta la seva més radical superació. Ja és hora que girem full i perdonem sense reserves.
Que en el desè aniversari de l'11-S toqui precisament una lectura referent al perdó ens ha d'interpel·lar a tots: a la família, amics, familiars, veïns, països veïns..., per tal que puguem demanar una fraternitat universal per poder estar en pau i en harmonia entre tots en aquest món.
