C
àritas ho ha advertit de forma clara i rotunda: s'estan donant tots els elements perquè a Manresa es comencin a veure greus situacions d'allotjament de famílies senceres. I un avís més: comencen a haver-hi casos de parelles que no poden pagar les hipoteques i que es veuen abocades al desnonament. Si fins ara teníem la percepció que els efectes de la crisi es podien esquivar ajudant qui la pateix amb productes alimentaris de primera necessitat i roba, la situació adquirirà una altra dimensió si comencen a sovintejar escenes de famílies que han de deixar casa seva perquè ja no la poden pagar. I davant d'això cal actuar des de tots els àmbits: l'Administració, per descomptat, i també les entitats solidàries que treballen perquè l'actual moment socioeconòmic no sigui tan desesperant per a qui no té feina i ja se li han acabat els recursos. Cadascú amb allò que sap fer més bé, evitant al màxim les duplicitats i col·laborant estretament perquè així els resultats siguin més efectius. Càritas, que fa una feina silenciosa, gairebé d'amagatotis, però efectiva, es proposa diversificar les seves actuacions, com per exemple fer noves gestions de mediació, però per fer-ho necessita complicitats, tant econòmiques com de col·laboració en forma, per exemple, de voluntaris. Càritas és en alguns casos la primera trinxera a la qual busquen refugi aquells a qui ja no els queda cap més porta per trucar, i cada cop hi ha més gent que hi truca. L'any passat gairebé va duplicar les acollides respecte a les del 2009, va triplicar les ajudes econòmiques fins arribar a les 1.452 i va duplicar les ajudes en espècies com roba, mobles o bolquers. El que caracteritza Càritas, però, és que també fa formació i treballa per la inserció laboral de la gent que acull. La seva tasca abraça tota la cadena. Per això val la pena ser sensibles a la seva crida de demanar compromís per lluitar contra aquest mal que es diu pobresa.
