T
res dijous hi ha dintre l'any que llueixen més que el sol: Dijous Sant, dia de Corpus i el dia de l'Ascensió". Així he vist traduïda una coneguda rima castellana, que no fa pas tants anys era ben descriptiva dels costums d'una societat que es movia al ritme del calendari litúrgic. I tampoc no fa tant que el dijous de Corpus era festiu (i processional) a tot el país, i a ben pocs se'ls hagués acudit que deixaria de ser-ho. En canvi, ja fa temps que la festa va caure del calendari general i es va convertir en opcional per autonomies i municipis, sense que per això s'enfonsés el món. S'enfonsaria si també es convertís en laborable el 8 de desembre, que celebra la proclamació de la Immaculada Concepció de Maria?
Així ho proposa la CEOE en un document de treball sobre la racionalització del calendari festiu espanyol. Estableix la supressió de la majoria d'aqüeductes a canvi de potenciar els caps de setmana llargs, passant algunes festes intersetmanals al dilluns més proper. Al.lega que macroponts com el que gaudirem o patirem aquest desembre són un atemptat a la productivitat. La proposta reduiria les festes d'abast estatal amb data fixa només a cinc per a tot l'estat: Divendres Sant, 12 d'octubre, Constitució, Nadal i Cap d'Any. La resta es desplaçaria al dilluns més proper, o s'eliminaria.
La idea de fons sembla bona, tot i que potser els sindicats trobin un biaix molt patronal en l'afectació del Primer de Maig, símbol de tantes dècades de moviment obrer. Es pretén amb això diluir encara més la ja molt prima participació en les tradicionals manifestacions? En canvi, la proposta manté vigent l'anomalia espanyola de celebrar dues festes nacionals separades per tot just dos mesos: el 12 d'octubre i el 6 de desembre, la primera com a "Día de la Fiesta Nacional", i la segona com a "Día de la Constitución".
Aquesta duplicitat ens fa veure que l'estat espanyol té encara alguns dubtes sobre l'origen de la seva legitimitat: deriva de l'anomenada Hispanitat, de la "patria que supo seguir sobre el azul del mar el caminar del sol", en versos de Pemán que foren lletra oficiosa de la Marxa Reial, cantada durant el franquisme? O es fonamenta en la carta magna, obra democràtica contemporània, filla d'un parlament i un referèndum? Haurien d'aclarir-ho, tot i que el fet que les forces armades desfilin la primera de les dues dates ja ens en dóna algunes pistes. Potser el necessari debat sobre el calendari festiu i els seus ponts bellugadissos oferirà l'ocasió d'aclarir dubtes tan metafísics. O potser no. Vés a saber si la Hispanitat no serà més resistent que la Immaculada.
