T
radicionalment, la bufanda ha estat una peça pràctica que ha servit com a "abrigall per al coll i la boca" (així ho diu el diccionari) quan més rigorós és el fred hivernal. Normalment es posava com una faixa al voltant del coll, i els extrems sobrants per dins de la jaqueta, per tal de tancar el cercle, alhora que també cobria una part del pit. Això passava quan feia fred i quan la gent usava les peces de roba quotidianes amb alguna raó, més enllà del guarniment estètic. Els darrers anys hem viscut un fenomen d'aquells d'assimilació social curiosos que es donen sovint en qüestions de roba. Primer va ser la moda de portar bufandes de quadres, d'aquelles de tartà escocès, molt vinculades a una marca de roba. De les bufandes que es veien pel carrer, més de la meitat eren d'aquest estil. Ara, en els darrers hiverns, ja s'han diversificat, però hi ha hagut un creixement de l'ús d'aquesta peça de roba no associat a cap descens de la temperatura. Curiosament, encara que no faci gens de fred, la bufanda triomfa. Entenc que és perfectament justificable embufandar-se quan hom viu al Pirineu o sota les espesses boires de les planes interiors, però no en un ambient de més de 10 o 12 graus positius. El que no és normal és que a Barcelona, en ple mes d'octubre, amb temperatures primaverals, molts homes es passegin pels carrers de la ciutat amb americana i bufanda, però sense abric. O veure moltes dones amb roba ben primeta però amb la bufanda recargolada sota les orelles passejant per l'interior de grans magatzems. Fins i tot s'està arribant a l'excés de treballar amb la bufanda posada! O de veure personatges en un plató de la tele amb la bufanda penjada estrafolàriament, sense embolicar però penjant pels costats com dos camals. El protagonisme exacerbat de la bufanda prové de la mateixa síndrome que ens envaeix tan sovint en el món del vestir de seguir les modes encara que no tinguin ni lògica ni ens quedin bé: sigui portant els pantalons amb la tova posada; anant amb americana i samarreta a sota, que no afavoreix ningú (com deu quedar, de brut, el coll!); amb camises fosques (marrons, morats, grisosÉ) i corbates del mateix color; amb xancletes per la ciutat; amb banyadors fins als genolls que no s'eixuguen mai; etc. En fi, que, a partir d'ara, fixeu-vos-hi i penseu quantes vegades que veieu una bufanda està fent algun servei, si no és l'estrictament estètic. I no m'ho tingueu en compte -familiars, amics, coneguts-, no cal que us la tragueu quan ens trobem pel carrer; no voldria que pesés sobre les meves espatlles un refredat de coll.
