M

alauradament, en ple segle XXI, en l'època dels grans avenços tecnològics, científics, industrials, i de tota mena, encara cal continuar reivindicant elementals progressos humans com és la igualtat de gènere.

Des dels temps del paleolític el món s'ha anat transformant, si bé en alguns aspectes no ha evolucionat com seria desitjable, com per exemple en la igualtat d'oportunitats, de llibertat, i dels drets individuals.

En nom dels dogmes religiosos s'han comès -i es cometen- veritables barbaritats. I sempre acaba sent la dona la víctima dels disbarats. Són molts els comportaments indignants i escruixidors professats en diferents indrets d'aquest planeta. També políticament s'han comés -i es cometen- arbitrarietats, com per exemple la vanitat masclista a l'hora de legislar.

El fet de néixer home o dona -sense opció d'escollir?- condiciona el futur de la persona. En alguns països, segons el gènere del nadó, aquest és benvingut o és menyspreat. La pertinença del gènere pot alliberar la persona o la pot esclavitzar.

Sortosament, al llarg dels anys, la reivindicació feminista ha aconseguit avenços importants per tal d'aconseguir la igualtat amb l'altre gènere dominant. Dissortadament, però, el fet d'haver de continuar exigint la "paritat" en molts aspectes de la vida quotidiana evidencia que encara falta molt camí per recórrer.

Les desigualtats en el món laboral, en la vida social, en l'oportunitat dels estudis, en la pràctica religiosa, en els àmbits sindicals i polítics, etc., sovintegen, en alguns indrets més que en altres, però en definitiva hi continuen sent.

Ara ha estat notícia periodística un fet que aparentment pot semblar una fotesa, en comparació amb altres fets més cruels, però que no deixa de tenir un inquietant rerefons. I és motiu de reflexió, perquè aquesta frívola notícia palesa la submissió que han de patir moltes dones.

La informació ens diu que a partir d'ara les dones saudites ja podran comprar i vendre llenceria. És a dir, la seva pròpia roba interior. Això, fins ara, només estava permès als homes. Resulta que les dones només podien entrar a les botigues per fer una ullada a la llenceria, i una vegada l'havien triat, aleshores era l'home qui entrava a comprar-la segons la llista que la dona li facilitava: talla, color i model. La compravenda s'efectuava entre homes, perquè a la dona també li estava prohibit treballar com a dependenta en botigues de llenceria.

Hom pot pensar que aquesta esperpèntica notícia és producte d'algun d'aquests barroers programes televisius, però no és així. Podeu llegir-ho en un periòdic seriós com La Vanguardia del dissabte dia 14 passat.

Com pot observar-se, doncs, falta molt treball a fer per aconseguir capgirar els recargolats -i atrotinats- cervells que despòticament imposen les seves discriminatòries lleis.