E

ls pesos pesants del Bages van anar a veure no pas el President de la Generalitat, no pas la vicepresidenta, no pas un conseller, sinó un dels diversos secretaris d'un departament, i se'ls van rifar. Amb educació i arguments, només faltaria, però van tornar amb les mans buides i la cua entre cames. No van anar a demanar diners, ni inversions en obres necessàries, perquè sabien que els temps són magres i a la caixa de la Generalitat hi ha més factures que diners. Van anar a demanar que els trens de Terrassa a Barcelona facin algun forat en els seus horaris per deixar passar algun directe-directe procedent de Manresa, una manera econòmica de resoldre un problema històric. Terrassa i Sabadell necessiten trens sovint, Manresa necessita trens ràpids, i la proposta era cedir una mica de cada banda. Doncs no. El Govern no molestarà els passatgers del Vallès Occidental per millorar l'atenció als de la Catalunya central. Per què? Doncs perquè al Vallès hi ha molta més gent. Tant Sabadell com Terrassa tenen més habitants que tot el Bages. I si continuen afavorint-los, la diferència anirà augmentant. Han sentit a parlar del reequilibri territorial?

Però si ens hi fixem veurem que a la reunió dels pesos pesants del Bages amb el secretari de Mobilitat hi faltava algú: hi faltaven els diputats de la circumscripció, que no existeixen perquè no hi ha tal circumscripció. Hi ha diputats que viuen i fan política a la Catalunya central, però han estat elegits per la província de Barcelona, perquè el sistema electoral català és el mateix que fa 31 anys. I no sembla que hagi de canviar, perquè les promeses de reforma s'obliden sistemàticament l'endemà de les votacions. La població de les nostres comarques, no tan llunyana en nombre a la de la província de Lleida, per exemple, és com una gota d'aigua perduda en el mar de Barcelona. Qui ens ha de fer cas? La reivindicació de la vegueria també té aquest sentit, ja que implicaria ser demarcació electoral al Parlament de Catalunya, i elegir uns diputats que podríem jutjar per la seva actuació en defensa del seu territori.

Tanmateix, encara que no tinguem vegueria, tenim diputats, i encara que la seva llista hagi rebut més vots del Vallès que del Bages, tenen un deure cap a les comarques on han crescut políticament i que els han impulsat. Trobo a faltar notícies que expliquin com s'han posicionat, amb duresa i tossuderia, en l'exigència de solucions als problemes dels seus veïns. Què deu ser: que ho fan però no ho diuen, o que no ho diuen perquè no ho fan?