Normalment acostumo a ser optimista pel que fa a la conquesta de tots els drets de les dones, uns drets que, al cap i a la fi, són drets universals, tant de dones com d'homes, perquè els homes tampoc no podem ser lliures en una societat que ens atorga uns rols determinats en funció del nostre sexe.

Al llarg dels anys, tota una genealogia de lluitadores han reclamat la igualtat plena, i val a dir que han assolit grans avenços. Actualment, però, la crisi econòmica i algunes polítiques neoliberals els estan jugant en contra. Amb l'excusa de l'austeritat, les polítiques de dones i per a dones queden molt afectades i sovint acaben reduïdes a qüestions més assistencials.

Hi ha, però, alternatives molt més productives que posen l'èmfasi en la sensibilització social, la coeducació, la visualització de les aportacions de les dones en tots els àmbits.

Ens queda encara molt camí per recórrer. Des del meu punt de vista, la clau està en la "coeducació", és a dir en aquell tipus d'educació que potencia la igualtat real d'oportunitats i l'eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe, alhora que integra la perspectiva de gènere.

I per què dic que la clau és la coeducació? Doncs bàsicament perquè és durant el procés de socialització primària quan els infants aprenen i interioritzen de manera més clara els rols de gènere. Si treballem des de la base, des de l'inici del procés d'aprenentatge, les noves generacions seran capaces de construir una societat molt més igualitària.

Amb això no vull dir que no haguem d'esmerçar esforços en d'altres àmbits. Per exemple, en els mitjans de comunicació, que sovint reprodueixen discursos i imatges amb alt contingut sexista. Un altre exemple és el mercat de treball, on les dones continuen patint la ja famosa "bretxa salarial", o també podem parlar de l'eterna lluita contra la violència masclista.

La lluita per la igualtat real o efectiva requereix paciència i persistència, però de mica en mica, picant pedra i amb petites accions, homes i dones podrem construir una societat lliure, igualitària i, per tant, molt més democràtica.