E
ntre les grans aportacions seminals que el segle XX ha deixat en herència al segle XXI es troben Internet i la penetració científica en el més íntim de l'ésser humà. Ni la xarxa sembla tenir límits per al seu creixement, ni la ciència per descobrir la física i la química de la vida i de l'ànima. La suma d'ambdues línies de canvi accelerat obre la porta a tot tipus de somnis, que per agosarats que siguin, poden quedar curts.
Qui hauria cregut que desxifraríem el manual d'instruccions dels éssers vius, aquest ADN que opera amb les cèl·lules de la mateixa manera que el prospecte de muntatge amb les fustes d'un moble en kit? I l'hem reduït a xifres i lletres, digitalitzables i transmissibles. Ajuntin-ho tot, l'informacional i la ciència, i podran fantasiejar amb la creació, algun dia, d'éssers vius a partir de minerals gràcies a instruccions controlades des de milers de quilòmetres. El doctor Frankenstein ja no haurà de ser present en el laboratori; en tindrà prou amb un smartphone.
Exageració? Experiments amb rates han demostrat que un parell d'elèctrodes en el cervell poden fer recuperar la memòria perduda. En els humans, el mètode resulta eficaç contra els símptomes del Parkinson. I s'ha provat, amb bons resultats, contra el trastorn obsessiu-compulsiu, el que se sol anomenar "manies", que a partir de certa intensitat arriben a ser incompatibles amb fer una vida normal. Al protagonista d'Una ment meravellosa li haurien anat la mar de bé aquests elèctrodes.
El cervell ha estat i és el gran desconegut, l'última frontera de la investigació, però cada vegada es coneixen més detalls del seu funcionament, i arribarà el dia en què es podrà dibuixar l'esquema detallat de tots els seus circuits, com es dibuixa el dels aparells electrònics. I sabrem on aplicar el corrent per obtenir una determinada resposta. Què farem amb aquesta informació? Eduard Punset afirma, en el títol d'un dels seus llibres, que "L'ànima és al cervell". Durant segles, l'ànima només era de Déu. Modernament es va obrir pas la idea que l'ànima, fos el que fos, era de cadascú. Però ara mateix li estan posant elèctrodes, perquè s'assereni o perquè es revifi. Estimuladors potencialment activables i governables a qualsevol distància, a través de la xarxa. Se li obren, a l'ésser humà, grans esperances... i grans temors.
