D

urant els darrers anys, TV3, la televisió pública catalana, ha anat com un coet. No només ha liderat les audiències, sinó que ha registrat un índex de credibilitat molt per sobre del que és habitual a les cadenes públiques d'aquesta banda del món. Especialment, en comparació de les altres autonòmiques, famoses per la forma descarada com exerceixen el paper de veu del seu amo. La catalana no ha estat perfecta, però sí molt millor.

A l'acumulació d'aquest actiu no hi ha estat aliè el fet que, entre 2004 i 2011, el Govern de Catalunya estigués en mans d'una pacte a tres bandes els signants del qual no van deixar mai de mirar-se de cua d'ull, especialment en tot allò que es relacionés, d'una banda, amb les quotes de poder, i de l'altra, amb els temes culturals i identitaris; i la televisió pública, encara més si lidera les audiències, es pot inscriure en tots dos conjunts: controlar-la dona poder polític, i és una eina de conformació de consciències en tots els terrenys: de la identitat nacional als valors socials i morals.

Amb els membres del tripartit vigilant-se entre ells, i sobre la base d'unes normes que donaven presència rellevant i capacitat de bloqueig a l'oposició (i que el mateix tripartit havia forçat quan eren, justament, a l'oposició), es va evitar que TV3 fos la descarada corretja de transmissió que són altres mitjans públics catalans i espa- nyols. El fet que tant el consell i el seu president com la directora de la televisió hagin romàs en el seu càrrec després de l'arribada d'Artur Mas al Govern fa més d'un any, sense que s'hagin sentit grinyols especialment aguts és prou significatiu. Un bon servei de televisió pública és aquell en què no es noten els canvis de govern.

Però ara som a les portes d'un canvi important. Amb l'excusa de l'estalvi i l'agilitat, s'ha reduït el nombre de membres del consell de govern, i això significa necessàriament que algunes formacions polítiques no hi tindran ningú de la seva confiança. Tot apunta que seran només tres les que gaudeixin d'aquesta presència: CiU, PSC i PP. A més a més, CiU i PP tindran un mínim de quatre dels sis membres, la qual cosa equival a un domini absolut. Aquestes dues forces, que sempre neguen haver assolit cap mena de pacte estable, es repartiran la presidència i la vicepresidència de l'organisme.

Es notarà aquest canvi en l'orientació dels programes i en el contingut dels informatius? Caldrà estar a l'aguait. Potser els designats seran grans persones, però ja se sap el que diu la dita: qui evita l'ocasió, evita el pecat.