J

ust el dia que publiquem que l'autopista de Terrassa a Manresa ha perdut el 25% del trànsit en els darrers quatre anys, i que la C-55 el manté i en duplica la xifra, el ministeri de Foment ha admès que està estudiant la possibilitat de rescatar nou autopistes -entre aquestes les que connecten Madrid amb Barajas i amb Toledo- explotades per empreses que estan en risc de fallida per la caiguda de la circulació provocada per la crisi i pels costos exagerats amb què van ser construïdes. Darrere les concessionàries hi ha les principals empreses del sector de les infraestructures, com ara Acciona, Abertis, Globalvía (FCC i Bankia), Ferrovial, Sacyr i OHL. El forat que ha portat el ministeri a plantejar-se el rescat és de tres mil milions. El Govern català ha corregut a fer notar que si en algun lloc té sentit rescatar concessions és a Catalunya, on gairebé no hi ha vies gratuïtes de gran capacitat i on es paguen peatges des de fa dècades. Segurament, però, els advertiments de la Generalitat no faran ni fred ni calor al govern central, que es guiarà per l'interès de la construcció de l'Espanya radial entorn de Madrid tal com han anat fent governs de tots els colors. Mentrestant, Catalunya continuarà sent la comunitat que paga més per utilitzar vies de gran capacitat, i el Bages serà l'única comarca de la tercera corona que paga, mentre l'Anoia i Osona disposen d'una via gratuïta.

Però el tema és encara més inacceptable si es relaciona amb les dades d'accidents i amb les dades de trànsit de l'eix del Llobregat sud, que és el tram que es manté com a alternativa gratuïta a la caríssima autopista Terrassa-Manresa. Al Bages se succeeixen les campanyes per reclamar mesures que evitin que hi hagi més morts als punts negres de la C-55, i mentrestant ni tan sols no ha estat possible saber quant podria costar al Govern de la Generalitat recuperar la concessió de l'autopista, una possibilitat que tots els experts consideren millor que un desdoblament car, agressiu mediambientalment i de realització improbable. A l'hora de la veritat, ni una cosa ni l'altra.