A

ixí de fàcil i de clar. La gent es motiva per sensacions, aspiracions, creences o esforços, cadascú sap el motiu de la seva existència i tothom intenta ser feliç assolint-la. Ningú, absolutament ningú, hauria de dubtar de les intencionalitats altruistes d'alguns reconeixements que, a vegades, es fa a persones a qui, felices amb la seva tasca -motivada pel que he dit abans-, se'ls reconeix i se'ls valora. Tota opinió contrària pot ser molt respectable, però compte amb l'enveja, que la tenim més a prop del que sembla.

Fa pocs dies es va saber que la Direcció de la Policia Autonòmica va proposar al conseller d'Interior la concessió d'uns guardons que volen reconèixer i premiar persones que les consideren mereixedores de l'agraïment d'aquest cos policial. El perquè, el com i el quan no ens haurien de preocupar. Simplement si les coneixem i ens considerem amics d'aquestes persones, hem de participar de la seva alegria i entendre que els motius que ha impulsat aquest fet, sabent-los ells, ja n'hi ha d'haver prou.

Tinc la immensa sort de conèixer totes dues persones. En una d'elles tothom veu clara una motivació corporativista i el gran reclam que un uniforme d'autoritat pot fer a l'hora de decantar la balança dels favors prestats i, o vaig molt equivocat, us puc assegurar, pels anys que fa que conec aquesta persona, que mai ha estat gelosa de reconeixements ni ha mogut un sol dit per a benefici propi. Sempre ha estat oberta, tolerant, comprensiva i ha intentat que les diferències, que sempre en sorgeixen, siguin molt curtes en la durada i en la importància. És una persona que si t'ha de dir quelcom que no t'agrada, però repercuteix en un benefici comú, no ho dubtarà, i a més intentarà fer-te entendre on és l'error que ha pogut produir aquesta diferència. Un home íntegre, discret i assenyat.

L'altra persona guardonada és la que ha originat més controvèrsies. Normalment tota iniciativa que belluga entre les seves immenses ganes d'ajut a tothom, provoca unes reaccions contràries en un determinat grup de persones que només esperen saber-ne alguna cosa, algun moviment o alguna idea comunitària per tirar-se-li al damunt. Per això parlava abans d'una enveja que volta per tot arreu i que moltes persones es fan seva. Importa la motivació d'un guardó, que, si se li ha concedit, segur que és merescut? Quin greu li pot saber a una persona que en premiïn una altra? A aquesta segona persona també fa uns quants anys que la conec, no tants com la primera, però crec que em puc permetre la llicència de defensar tots, absolutament tots, els seus moviments, les seves ànsies i el goig que et fa sentir quan comparteixes la seva felicitat en curtes converses, però plenes de sentit i d'amor als altres. El seu do d'una ubiqüitat real i necessària fa que sigui estimada per tots aquells que valorem un esforç i un sacrifici. Ella ha dedicat la seva vida a ajudar als altres i ho està fent. Què més puc dir d'ella? Simplement que es mantingui fidel al seu tarannà i que oblidi, com fins ara, els que només estan motivats per la cobejança dels covards.