H
o ha dit el ministre espanyol Luis de Guindos i s'ha quedat tan ample: "El problema de Catalunya no és de balances fiscals, sinó de dificultat d'accés als mercats de capitals. Oferir liquiditat és molt més diners que les balances fiscals, que mereixen una atenció, però la prioritat és fer front a dificultats de liquiditat".
Qüestions sintàctiques a banda, convé fer alguna reflexió de fons sobre la coherència de les paraules del titular d'Economia i Competitivitat al gabinet del president Mariano Rajoy. La reflexió és la següent: el desequilibri de les balances fiscals és una de les causes dels problemes de liquiditat que passa Catalunya. Per tant, no es pot dir el problema no és una cosa sinó l'altra.
Per un costat, les dificultats d'accés al diner que troben les empreses catalanes són comunes a totes les empreses espanyoles, i estan relacionades amb la crisi del sistema financer espanyol. Solucionar aquest greu problema no és de cap manera incompatible amb resoldre el desequilibri fiscal català. Però, a més a més, aquest desequilibri agreuja els problemes de les administracions, i de les empreses en tant que proveïdores i creditores seves.
Si la Generalitat no tingués un problema greu de suficiència financera, derivada del desequilibri de les balances fiscals, no hauria de recórrer tan sovint al mercat de capitals i no les passaria tan magres per arribar a final de mes. I llavors podria pagar els proveïdors molt més al dia, i no es veuria obligada a aplicar retallades tan dràstiques que, de forma correlativa, buiden la caixa de moltes empreses i els particulars. La incidència del sector públic en qualsevol economia europea és prou gran perquè el dèficit fiscal d'un territori es tradueixi en dificultats per a les empreses que hi estan radicades.
D'altra banda, no es poden fer comparacions entre el dèficit fiscal i els problemes de liquiditat per una raó molt clara: Solucionar el primer significa que Catalunya passa a tenir, cada any, més diners dels que té ara. Són impostos de menys o inversions i serveis de més, agafa-t'ho com vulguis. En canvi, els problemes de liquiditat se solucionen amb préstecs que s'han de tornar. Les injeccions del BCE o els plans del govern central perquè autonomies i ajuntaments paguin als proveïdors són diners que es deixen per un temps i a un interès determinat. I justament l'existència del desequilibri fiscal farà que tornar-los sigui més dur i sacrificat que si les balances estiguessin equilibrades.
Liquiditat? Sí. Equilibri fiscal? Sobretot! Perquè en altre cas, no ens n'acabarem de sortir.
