Mossèn Xavier

A

mb tot mèrit, el bisbe de Solsona aconsegueix mantenir una presència regular als mitjans. De forma escalonada però contínua, el prelat solsoní aconse-gueix treure el nas amb diferents accions i declaracions que el fan visible a les audiències de tota mena, tant a les cristianes com a les altres. Les seves opinions arriben molt més enllà de les llindes del seu territori pastoral al Solsonès, al Berguedà, part del Bages i algunes comarques de la Terra Ferma. Costa molt fer-se present als mitjans de comunicació i ell ho aconse-gueix molt eficaçment.

Home jove i format, es dedueix que coneix els recursos i les maneres d'usar les eines de difusió. Des que va ser nomenat per al càrrec i va fer les seves primeres declaracions fins ara s'ha fet molt visible amb fets rellevants: l'afirmació pública i reiterada que no és considera ni catalanista ni espanyolista. Es declara neutre amb els (dos) fets nacionals. Alguns el van qualificar d'ultra només d'arribar. Remor i soroll. A l'enterrament de mossèn Huguet a la catedral de Solsona, un parell de capellans de la seva cúria van gosar treure la senyera del fèretre i la van deixar a terra fins que l'exalcalde Llumà la hi va tornar a posar. Al mateix temps, Novell donava suport entusiasta a les declaracions homòfobes i sectàries del prelat d'Alcalá difoses en un mitjà públic de televisió. Aquelles que parlaven de "clubs de hombres nocturnos". Mesos enrere, també va aconseguir una gran atenció mediàtica en anunciar que s'abaixava el seu sou el 25%. I darrerament ha tornat a fer una portada al Regió7 amb les seves crítiques a la mida de les faldilles de les noies que van ser confirmades al Palau d'Anglesola.

Sistemàticament, molt regular i constant, es fa veure i emet els seus missatges amb gran potència. Per fer una comparació amb una altra prelatura de la Catalunya Central, estic segur que el seu nivell de coneixement entre la població respecte del bisbe Casanova de Vic es duplica o triplica a les enquestes.

Històricament, i curiosament, a Solsona hi ha hagut purpurats força populars. En destaca un personatge clau a la Transició espanyola com el cardenal Tarancón i el bagenc Deig amb la seva presència als mitjans per parlar de Catalunya, del Barça i d'altres foteses mundanes a més del temes més propis del seu mestratge envers la religió. Potser hi ha una tradició i, adaptat als temps actuals, manté aquesta norma. Tot i que els seus predecessors més populars tombàvem més cap a posicions polítiques centrals o fins i tot progressistes dins l'àmbit dels clergues. Per a un d'ells Solsona va ser el trampolí per a escomeses més altes a Madrid i per a l'altre l'últim lloc del seu camí. Per edat i per trajectòria, imagino el d'ara cridat a més elevades responsabilitats en un futur a mitjà termini.

No entraré en el fet religiós. Correspon a la privacitat de cadascú i a la manera de viure el fet espiritual, però un bisbe és un persona pública com qualsevol altra de tipus polític o social. El personatge Novell -confio que els catòlics em permetran la llicència d'aquest qualificatiu-, a més de fer-se present als mitjans, apareix acompanyant les autoritats en actes com la Patum de Berga i exerceix un rol social molt destacat. Per vies diverses l'Església catòlica rep diners de l'Estat i està exempta de molts impostos. Per tant, tenen tots els seus membres una condició de servidors públics per tenir una part essencial del seu finançament cobert amb els impostos de tots. Aquesta circumstància els ha de fer valorables més enllà del seu lideratge religiós dels fidels de la seva comunitat.

Per tant, que quedi clar que parlo del personatge, no de l'home de Déu. Sota aquesta condició es presenta als mitjans com una persona molt ancorada a la dreta rància i amb un to de populisme que té (i tindrà) força èxit en mitjans del tipus Intereconomía TV, La Gaceta i la COPE. En anunciar a tota trompeta que es redueix el sou un professional que té residència i servei domèstic gratuïts, a qui "l'empresa" facilita tots els seus desplaçaments entre altres prebendes materials, es percep com un acte bàsic de populisme més enllà del benefici a les persones necessitades que rebran els diners als quals ha renunciat de la seva paga.

En temps de presentació de projectes de final de carrera per part dels universitaris, en proposo un pel pròxim curs: "El prelat i els mitjans". Seria un enfocament nou mentre quedem a l'espera de la pròxima aparició de monsenyor Xavier al mitjans que no serà abans de setembre. Segur que sap que durant la canícula la difusió és molt baixa, excepte les notícies conegudes com "serps d'estiu".