Confirmada la condemna de l'exalcalde de Talamanca per permetre l'activitat d'una empresa en un espai protegit

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la pena d'un any i mig de presó, nou d'inhabilitació a l'àmbit local i autonòmic i multa per a qui va ser alcalde de Talamanca, Josep Tarín Canales (PDECat), un dels regidors històrics de la comarca del Bages i que va arribar a ser membre de la junta de govern de la Diputació de Barcelona, segons la sentència a què ha tingut accés El Periódico, diari del mateix grup editorial de Regió7. Així, l'alt tribunal català ha desestimat el recurs presentat per l'acusat, que va deixar l'alcaldia el juny del 2022, i la de qui era arquitecta municipal, també condemnada, per permetre l'activitat d'una empresa en uns terrenys no urbanitzables i de protecció especial. A tots dos se'ls imputa un delicte contra l'ordenació del territori.

La sentència declara provat que el febrer del 2016 l'apoderada d'una empresa va mantenir una reunió amb el llavors alcalde, Josep Tarín, i amb l'arquitecta municipal per informar-los que tenien la intenció d'establir una indústria per a la fabricació de paper tissú en una nau que no estava sent usada i que antigament havia estat una fàbrica d'embotits. Els terrenys on hi havia les instal·lacions, en un polígon de Talamanca, tenien la qualificació de no urbanitzables i estaven classificats com a sòl d'especial protecció agrícola. Primer l'Audiència de Barcelona i ara el TSJC sostenen que l'edil i l'arquitecta municipal, "plenament coneixedors de la situació de sòl", van informar la responsable de l'empresa que per desenvolupar l'activitat en aquest lloc s'havia d'aprovar una modificació del pla urbanístic municipal, ja que no s'hi permetia l'ús industrial.

Les llicències irregulars

Aquell mateix mes, l'empresa es va posar en marxa i va sol·licitar a l'Ajuntament una llicència d'obres menors per netejar la nau. L'arquitecta municipal va emetre el març del 2016 un informe favorable, "malgrat saber que eren obres de condicionament del local" per poder fer una activitat relacionada amb la manipulació del paper i que "en cap cas es podia desenvolupar en aquell sòl rústic". L'aleshores alcalde i ara condemnat va atorgar finalment la llicència, coneixent, segons la resolució judicial, "que estaven destinades a aquella finalitat incompatible amb el planejament urbanístic vigent". El mateix va passar amb una segona autorització per fer obres.

Un cop aconseguides les llicències, l'empresa va col·locar la maquinària que necessitava i va iniciar l'activitat de transformació del paper en "aquells terrenys rústics", cosa que, incideix la sentència de l'Audiència de Barcelona, era "manifestament incompatible" amb els usos permesos en aquests terrenys. Agents del Seprona van comprovar que es desenvolupava aquesta tasca, malgrat "no tenir atorgada cap llicència municipal d'activitats", la qual no podia obtenir de cap manera perquè era sòl rural. El consistori, tanmateix, no va incoar cap procediment sancionador, detalla el tribunal. Arran de la denúncia d'un veí i tenint coneixement de la investigació de la fiscalia, l'alcalde acusat sí que va ordenar a la fàbrica que cessés en la seva activitat. El TSJC subratlla en la sentència que els acusats "sabien perfectament" que qualsevol llicència o autorització que concedissin estava destinada a permetre una activitat industrial a sòl no urbanitzable de protecció agrícola i forestal.