U
n de cada cinc nois de quinze anys no sap llegir. Enten-guem-nos: sap lligar la pe amb la a, pa. Però és incapaç d'entendre correctament el significat d'un text normal, dels que es trobarà en la vida diària; per exemple, quan busqui feina. Llavors es veurà traït per un vocabulari limitat i per un desconeixement dels mecanismes de la sintaxi, que d'alguna manera són els mecanismes del pensament: subordinació, relativitat, condicionalitat.
La dada d'un de cada cinc és la general de la Unió Europea; la de l'estat espanyol se situa en la mateixa franja, amb el 19,6%. Com que estem parlant d'una mitjana, convé localitzar els extrems. Un d'ells es troba a Finlàndia, la mítica Finlàndia que selecciona els seus mestres entre els millors universitaris, on el percentatge baixa fins al 8,1%. L'altre extrem es troba al remot orient comunitari, a les danubianes Bulgària i Romania, on els joves amb greus dificultats per llegir constitueixen el 41% del total. La presència dels antics satèl·lits soviètics dins l'Europa dels 27 ha provocat l'estirament de moltes mitjanes estadístiques, a causa del seu endarreriment. Gràcies a ells l'estat espanyol es troba cap a la part mitjana en moltes llistes, i fins i tot per damunt de la mitjana en altres. Si no els comptéssim, la posició espanyola seria molt més baixa. No es tracta de fer trampa, sinó d'ajustar-nos a les exigències de la realitat: malament rai si ens plantegem competir amb els romanesos, que de tan malament com estan emigren a casa nostra. La referència a prendre ha de ser França, Itàlia, Bèlgica, Alemanya: és per apropar-nos a ells que vam trucar a la porta de les Comunitats Europees i que més endavant vam esforçar-nos per ingressar a la zona euro.
La capacitat de comprensió lectora, a la qual va associada la facilitat per expressar-se amb paraules dites i escrites, és una habilitat fonamental perquè d'ella en depèn l'adquisició de moltes altres. És el fonament. Qui no entén el que llegeix ho té molt magre per aprendre, tant a l'escola com més endavant. Anirà sempre coix, i a la cursa de la vida tothom li passarà al davant. Llegir, escriure i les quatre regles: aquestes eren les competències bàsiques que tota família volia per als seus fills; després sempre seran a temps de buscar als llibres (o a les xarxes) les capitals d'Europa o la funció clorofíl·lica. En matèria de les quatre regles tampoc no podem presumir: els professors de secundària es queixen que els alumnes els arriben sense les taules de multiplicar a la memòria. Però aquest és un altre capítol.
