A

bans de tot vull deixar clar que no m'agraden els polítics que no accepten els seus errors. Som humans i, com a tals, l'error és inherent a les nostres actuacions. De fet, la humanitat de la candidatura d'ERC era, precisament, el que remarcàvem en la campanya electoral: "Persones com tu", era el nostre eslògan.

Qui fa coses, s'equivoca. Qui no fa res, no s'equivoca mai. Per això espero equivocar-me unes quantes vegades com a alcalde de Solsona. Lògicament, confio que els encerts superin amb escreix les errades. Ara bé, una cosa és admetre errors i una altra és pretendre que acceptem com a culpa pròpia el que és, miri com es miri, un abús desmesurat per part d'una administració superior.

Em sorprèn que l'oposició digui que la sanció imposada per l'Estat s'ha sabut gràcies que ells ho van preguntar en un ple. Quina barra! Si CiU sabia alguna cosa era perquè jo mateix, uns mesos abans, n'havia informat el seu portaveu en les reunions periòdiques que mantenim (malgrat que ells diguin que no els expliquem res), i no pas a la seva inefable manera d'exercir l'oposició al govern. I si la ciutadania n'ha estat coneixedora ha estat perquè ho ha comunicat el mateix servei de premsa municipal. Per cert, quina diferència, en la transparència de la comunicació de l'Ajuntament respecte d'èpoques anteriors, oi?

En el cas de les obres del Vall Fred finançades el 2009 pel Fons Estatal d'Inversió Local, els inspectors van analitzar tota la tramitació i execució de l'obra. Van mirar si es compliren els terminis d'execució, comprovaren si els treballs realitzats s'ajustaven exactament al projecte, si s'havien respectat els requisits específics que s'exigien al personal contractat, i moltes altres coses. Els inspectors ho van auditar tot, del dret i del revés, i ens van acabar felicitant. Només van constatar petits retards en el pagament d'algunes certificacions d'obra. Els pagaments en l'administració no funcionen igual com en l'àmbit privat, ja que abans d'efectuar-los cal seguir uns quants tràmits previs. Per cert, tampoc no és veritat que l'Ajuntament tingués tots els diners a l'avançada per abonar directament al contractista, tot i que sí que disposava del 70% que havia avançat el ministeri.

Admeto aquest error com a propi, en tant que actual màxim responsable de la institució. I en demano disculpes a la ciutadania, però no puc acceptar que se'm consideri responsable de la sanció de 105.000 euros interposada. Entendria una petita multa, però no l'obligació de retornar tot l'import de les certificacions. I menys quan l'obra ha estat perfectament executada. Així també ho entenen totes les persones a qui he consultat, alcaldes de tots els colors polítics i personal tècnic del ministeri inclòs, que m'han reconegut que l'import de la sanció no era una decisió tècnica, sinó de voluntat política.

El meu equip ha comès una petita falta al mig del camp, ho admeto. Però no puc acceptar que ens xiulin penal i ens expulsin un jugador. I, a sobre, haver d'escoltar com els adversaris a la presidència del club demanen responsabilitats al president per una decisió intencionadament desproporcionada de l'àrbitre, quan el que haurien de fer és indignar-se amb l'àrbitre pel perjudici que suposa per al club la seva injusta decisió.

En aquesta vida cadascú ha de ser responsable dels seus actes. L'oposició també ho ha de ser dels seus. I quan l'afany destructiu supera l'interès de la ciutat, és lògic que els socis pensin que aquesta gent no s'estima gaire el club.