E
leccions obliguen i avui parlaré de la CUP, i del perquè volem ser al Parlament. Miraré d'aclarir què ens fa pensar que en el concorregut mercat electoral hi ha un espai per a la nostra proposta.
Sobre el paper, de fet, i en clau ideològica, és bastant senzill: hi ha opcions obertament independentistes (dues) que s'auto-ubiquen en el centreesquerra, i n'hi ha d'altres que, si bé mantenen un discurs nítidament d'esquerres, bel·ligerant fins i tot (quan no manen), defensen el dret a decidir (només faltaria) però s'entesten a mantenir l'aposta federalista (amb Espanya) i recelen, si més no de moment, d'una possible República catalana. I és en aquesta cruïlla on hi ha l'espai (buit, ara per ara), desacomplexadament d'esquerres i reconegudament independentista, on es troba la CUP i on se situen, volem pensar, molts milers de persones d'aquest país. Gent que vota, o votava, altres propostes o que, decebudes, ni tan sols fan el gest d'apropar-se als col·legis electorals. I és que la doble insatisfacció general, social i nacional, no explica prou l'avorriment de tanta gent en relació amb la política. L'experiència del tripartit a la Generalitat o la gestió en ajuntaments i diputacions, fent polítiques tan semblants a les que faria l'alternativa de dretes, incapaços, per exemple, de veure que estaven alimentant un monstre, el de l'especulació, no només immobiliària, hi té molt a veure. Hi ha, creiem, una ocasió per fer política d'una altra manera (sé que sona a tòpic), sense corbates, ni reals ni sobretot figurades, que separen el representat del representant, que serveixen per determinar qui forma part d'aquell aberrant concepte anomenat classe política, i qui no. Política per canviar les coses, no tan sols per gestionar o, encara pitjor, per tornar favors, per repartir càrrecs entre militants i amics. I política lliure d'hipoteques, sense crèdits bancaris ni donacions corporatives, que condicionen decisions i compromisos
Ja ho sé, pensareu que criticar és molt fàcil, que nosaltres hauríem fet, o farem, el mateix. Podeu pensar que val més ruc conegut que savi per conèixer i potser esteu escarmentats, com el pobre Julio, i canteu allò de "No me vuelvo a enamorar,
ya no quiero que me mientan,
que otra vez me hagan soñar,
que otra vez yo me arrepienta. Ya no quiero que me quiera,
que me vengan a contar
tantas cosas que me hieran". Per això no pretenc que us refieu d'aquestes paraules, ni de totes les que us diguin en la campanya electoral. Us proposo que repasseu (el senyor Google us hi ajudarà) allò que ha fet i fa la CUP als ajuntaments o al carrer, i que prengueu la decisió de votar, o no, en funció dels fets, de la praxis, que deien, no només dels discursos (que a vegades també estan bé).
