E

ls set candidats que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya i que ja van aconseguir tenir representació a la cambra catalana en la darrera legislatura (Artur Mas, Pere Navarro, Alícia Sánchez Camacho, Joan Herrera, Oriol Junqueras, Albert Rivera i Alfons López Tena) ja han passat el tràmit del debat electoral entre tots. Diu-menge a la nit, TV3 i Catalunya Ràdio van oferir l'esmentat debat, que representava la majoria d'ideologies, que no totes. Altres, com la CUP, encara que treguin el cap a les enquestes, no hi tenen dret per no haver tingut representació en el passat. Que no hi puguin ser les noves alternatives és un dels problemes que no encaixen en l'actual model. Han estat els mateixos partits els que han anat fent evolucionar la criatura electoral fins a convertir-la en un ésser inanimat: controlen els temps d'aparició en els canals públics (i cal anar alerta, perquè si diumenge es dóna el resultat que diuen les enquestes, en els propers comicis el grup majoritari tindrà tres vegades més de temps televisiu), el com i el què dels debats, passen les imatges que volen que les televisions emetin... intervenen tant com poden el procés fins a les eleccions. Avui, el model electoral, més que imposat (que també pel que fa als mitjans públics) està establert i acatat per imposició judicial. En aquest marc, i amb els candidats modelats pels aparells de campanya, és difícil que el debat de les idees passi de ser una repetició dels quatre arguments que hem sentit dels candidats en els darrers quinze dies. És cert que els candidats també hi han de posar de la seva part, i en aquest moment tampoc no es pot dir que tinguem una gran escola d'oratòria parlamentària. Però, amb tot, potser s'intueixen símptomes de canvi. A grans trets, la campanya electoral d'enguany té un esquema molt similar a les últimes, però el debat de diumenge, amb una fórmula que intentava buscar una major agilitat, va ser un primer intent per trencar amb patrons massa estrictes. El resultat potser va ser menys entusiasta que la proposta, però hi va haver voluntat d'esmena. La mateixa que ha fet que la junta electoral permeti (a una televisió privada, 8tv) fer un debat a tres. Signes de canvi?