o es podia esperar que, en 24 hores, es pogués entreveure com es configurarà el suport al pròxim govern. Però ahir ja hi va haver indicis. Oriol Junqueras va donar a entendre que es decanta amb preferència per un suport a CiU des de fora de l'executiu, amb les mans lliures per maniobrar i condicionar. Tot i que hi ha d'altres possibilitats de suport a CiU -PSC i PP- és clar que ERC és vista per tothom com la primera opció. Però Junqueras haurà après una gran lliçó de l'amarga victòria d'Artur Mas. El líder de CiU va calcular que si es posava al davant de l'onada de la Diada s'enduria el vot útil sobiranista i obtindria la força necessària per governar al seu aire i per tirar endavant al seu ritme un projecte ple de dificultats. Les enquestes -que han resultat el pitjor enemic de CiU- li deien que ho tenia en safata, i se la va jugar. Però la màgia es va anar esvanint, i de mica en mica la lluentor inicial del Mas esdevingut líder sobiranista va anar quedant deslluïda per l'evidència -començant pel llenguatge elegit- que era un nouvingut sense credibilitat sobiranista i pel contrast amb la renascuda ERC, restaurada l'harmonia i la credibilitat entorn d'un candidat que ha estat capaç d'anar conquerint el seu electorat a mesura que avançava la campanya, i just quan el muntatge d'El Mundo introduïa una ombra de dubte sobre la qualitat moral de Mas que és difícil de valorar quant mal li pot haver fet, però segur que n'hi ha fet. Finalment, el permanent recordatori de les retallades ha imposat el que era inapel·lable i que l'enlluernament de la Diada va emmascarar momentàniament: la gestió de CiU a cop de tisora ha tingut una pila de damnificats, i Mas havia de pagar necessàriament el preu que ha costat el càrrec a la majoria de governants europeus. Ara, amb els resultats reals al davant, sense nebuloses demoscòpiques creant confusió, podem afirmar que el que ha passat era segurament el més previsible i que, comparat amb altres, Mas encara s'ha salvat prou bé d'un error de càlcul monumental. Junqueras sap que la foguera de les finances de la Generalitat continuarà cremant qui governi, i hauria de tenir motius molt poderosos per sotmetre-s'hi. Tanmateix, per comprensible que sigui aquest càlcul, ERC té una responsabilitat. Catalunya necessita un govern, i els republicans són els primers obligats a fer possible que el tingui. Des de dins o des de fora, però els toca, abans que a ningú, facilitar-ho. No pas per CiU, sinó pel país. I perquè si no hi ha un govern molt estable, la consulta és impossible.