C

atalunya disposa a partir d'avui, per primer cop, d'una autovia que la connecta d'est a oest i viceversa i sense passar per Barcelona. És la primera via de gran capacitat que no té la capital com a client principal. I a més, és gratuïta, per bé que és d'esperar que la Generalitat concreti la seva intenció d'introduir el peatge per a camions pel sistema anomenat eurovinyeta. Altra cosa no s'entendria. L'eix Transversal també és la primera via gratuïta de gran capacitat que acosta Manresa a altres àrees urbanes de primer ordre a Catalunya. Fins ara, l'única autovia anava cap al nord, i estava pensada, sobretot, per als barcelonins i metropolitans que van a la muntanya. Per al Bages, la possibilitat de connectar en condicions òptimes amb les àrees de Girona i de Lleida -i per tant, en línia recta amb la Jonquera- no és l'actiu estratègic que és al primer lloc de les prioritats locals, però millora indiscutiblement la posició de la ciutat, i en reforça la seva centralitat, que ja havia quedat potenciada amb l'eix Diagonal. La posició de Manresa com a cor de Catalunya esdevé, més que mai, una realitat. Cal celebrar-ho, tot i que sense perdre de vista que el realment urgent per al Bages és resoldre d'una vegada la seva pèssima -i mortalment perillosa, com es va tornar a demostrar ahir- comunicació amb l'àrea metropolitana, el port i l'aeroport, que són el pulmó que ha de donar vida a la indústria manufacturera exportadora -reduïda, però viva i esperançadora- que constitueix la seva única sortida amb futur.

L'eix Transversal ha estat una bona eina per a la vertebració interior de Catalunya malgrat les limitacions que ha imposat el fet que els camions l'han convertit en un corriol; ara, com a autovia, l'eix hauria d'aprofundir aquesta vertebració i obrir un corredor de desenvolupament alternatiu al litoral. Que sigui possible, però, dependrà, en molt bona part, de la capacitat de les pròpies comarques interiors per generar iniciatives que treguin rendiment a aquesta eina. El devastador moment econòmic que vivim ho fa més necessari

que mai.