D
urant molts anys els manresans hem vist el Dr. Josep Saló caminant amunt i avall pel passeig de Pere III per anar o tornar del consultori, i després de jubilat, per fer una mica d'exercici. Però no tothom coneix la llarga trajectòria d'aquest personatge nascut a Girona el 26 d'abril del 1913, ara fa 100 anys. Fill de Josep, funcionari municipal i músic, director de la cobla Principal de la Bisbal, i de Concepció.
Estudia batxillerat a Girona i després fa un intent fallit de cursar enginyeria, mentre viu el pas de la dictadura a la segona República. Es converteix en fejocista i segueix les directrius del metge manresà Pere Tarrés i Claret. Finalment es decideix per la medicina, que estudia a la Universitat de Barcelona, essent intern del catedràtic artesenc Francesc Ferrer i Solervicens, alumne d'Agustí Pedro i Pons i condeixeble dels manresans Francesc Rafat i Simeó Selga. En el darrer curs de carrera contrau la tuberculosi i ingressa al sanatori de Puigdolena, on comparteix experiències vitals i amistat amb un altre malalt, el poeta Màrius Torres, que hi morirà l'any 1942. Una vegada curada la seva malaltia, i ja com a metge especialista en aparell respiratori, exerceix a Puigdolena fins al 1949, on aplica el tractament preantibiòtic de la tuberculosi, mentre millora els seus coneixements al costat del prestigiós Dr. Gerard Manresa i Formosa al sanatori vallesà i al de la Mercè, de Barcelona, on viu la fi, també prematura, de Pere Tarrés.
L'any 1944 apareix l'estreptomicina, que associada amb quimioteràpics aconsegueix la curació de la malaltia tuberculosa. Poc després, el 1947, la casualitat el porta a exercir a Manresa dos dies per setmana, a Mútua General, privadament, i poc després a la Seguretat Social; a partir del 1949 ho fa a dedicació completa. Casat amb Dolors Orfila i amb dos fills, s'instal·la a Manresa i la seva vida gira entorn del consultori del "Seguro", les consultes d'hospitals i l'exercici privat al carrer de Casanova, 8. Primerament viu a Santpedor; després a Manresa, al carrer de Saclosa; i des del naixement del seu tercer fill, fa quasi 50 anys, al passeig de Pere III.
Mentre exerceix a Manresa viu tots els avenços mèdics i el progrés de la tecnologia associada al diagnòstic. Es jubila de la Seguretat Social l'any 1978, però segueix treballant privadament fins l'any 2001, quan compleix els 88 anys i en fa seixanta com a metge.
Després de la pèrdua de la seva esposa contrau nou matrimoni amb Maria Teresa Pujolriu, infermera; ella i el seu fill Josep Maria Saló, traumatòleg, continuen la dedicació sanitària de la família.
Molts manresans el coneixen només com a metge, però la seva activitat no ha estat solament professional. També ha format part del Gremi de Sant Lluc, ha estat president de l'Associació Catòlica de Pares de Família, fundador i president de Càritas Manresa, fundador de la guarderia L'Alba, cofundador de la llibreria Símbol, professor de l'Escola d'Infermeria Farreras Valentí, va ser un dels promotors i professor de l'Escola d'Assistents Socials Torras i Bages, organitzador de concerts de l'Escola de Música de Manresa, patrocinador de l'Escola de Promoció Femenina, promotor dels casals d'avis de la carretera de Cardona i de la Sagrada Família, patró i president de la junta rectora de la residència Montblanc, i premi de Vivències Mèdiques "Doctor Pere Tarrés i Claret" del Col·legi de Metges.
Aquest és el llarg testimoni d'una vida plena de treball i d'estima a altri. Els seus pacients i conciutadans, i jo mateix, li desitgem que segueixi vivint amb plenitud: per molts anys!
