A
les Associacions de Veïns i Veïnes sovint no se'ls acaba de reconèixer l'important treball cívic i social que estan efectuant, tant en el propi barri com també en un àmbit global de ciutat.
L'activitat veïnal és àmplia i diversa: reivindicativa, lúdica, formativa, solidària, integradora.... Les persones mai no acabem de valorar prou el que tenim fins que ja no ho tenim. Sense l'activitat veïnal s'ocasionaria un gran buit ciutadà. Aquesta afirmació no és cap exageració.
Sense les festes dels barris, sense les biblioteques veïnals, sense els cursos de formació, sense la celebració de les nostrades tradicions, sense l'activitat cultural, sense la solidaritat per integrar les persones nouvingudes, sense les activitats de lleure, sense la programació d'activitats físiques, sense els tallers de manualitats, i sense tantes altres coses més, molts ciutadans/es es trobarien privats de gaudir tota aquesta oferta veïnal.
Ara, una part d'aquesta enriquidora activitat està en perill de perdre's degut al retard en el pagament de les subvencions per part de la Generalitat i també de l'Ajuntament manresà.
Sincerament no crec pas que l'Administració fos capaç de realitzar tot aquest treball amb un cost econòmic inferior, entre altres raons perquè les AV disposen d'un generós voluntariat.
Les entitats veïnals, a més de generar tota aquesta activitat, i de promoure valors cívics entre la ciutadania, són un important -i necessari- interlocutor entre el veïnat i l'Administració.
La seva implicació social va ser transcendental durant la transició democràtica i avui dia continua sent necessària, malgrat pugui importunar a "l'autoritat". L'incansable treball veïnal ha permès anar avançant en el millorament de la qualitat de vida ciutadana.
Aquest compromís social sovint molesta als polítics a qui no agrada la fiscalització de la seva gestió pública. Això sí, quan els ha convingut no han dubtat a intentar utilitzar les AV amb finalitats electoralistes. I quan la reivindicació veïnal els ha incomodat, aleshores les han menystingut i, fins i tot, se'ls ha passat factura.
La "diplomàcia" política -sinònim d'hipocresia- disposa de subtils recursos per afeblir i escanyar les entitats discordants que veuen com la seva subsistència malauradament està supeditada sovint a les subvencions provinents de l'Administració; un diner públic que per altra banda prové dels nostres impostos. Evidentment la classe política no reconeixerà mai aquesta maquiavèl.lica praxi, però qui s'hi ha hagut de discutir sap molt bé de què estic parlant.
Ningú no nega l'evidència de l'actual crisi provocada pels qui més tenen i més volen... i patida pels qui menys tenen i més necessiten. Com també és evident que hi ha qui utilitza la crisi amb perverses intencions per eludir els seus deures socials i polítics.
Tal com està el panorama, doncs, cal apel.lar a la responsabilitat política per tal que valori la feina que s'està fent i que cuidi tots aquests generosos voluntaris/es que des del seu altruisme dediquen una bona part del seu temps lliure al proïsme.
