L
a incineració és una alternativa a l'enterrament tradicional. Optar per una fórmula o l'altra hauria de dependre de les preferències expressades pel finat en vida o de la voluntat de la família si el decés es presenta de forma imprevista. Arreu hi ha cementiris, però no així instal·lacions degudament homologades on es pugui dur a terme la incineració de cadàvers. A Manresa, per exemple, no n'hi ha. Fa dècades, algunes seccions d'enterraments d'associacions de veïns de la ciutat van incloure aquest servei per als associats. Era una mostra de la forma com anava arrelant la cremació per un seguit de qüestions igual de respectables que les que fan decantar per l'enterrament tradicional. Davant aquesta situació empreses funeràries de la ciutat van intentar obrir crematoris privats al costat de les seves instal·lacions, amb la voluntat d'ampliar el ventall de serveis que oferien. L'Ajuntament no ho va permetre argumentant que es tractava d'un servei que funcionaria millor si era públic. Després, una de les empreses va intentar obrir un crematori privat no dins el nucli urbà sinó al polígon industrial de Bufalvent. L'Ajuntament no va donar permís, la funerària va portar el tema als tribunals, l'Ajuntament va guanyar el plet i l'empresa va desestimar tirar endavant la batalla legal. Una altra funerària va anunciar fa anys que havia adquirit terrenys per fer un crematori privat al polígon del Pont Nou. El fet és que ni un equipament ni l'altre han obert portes. Pel mig, l'any 2000, l'Ajuntament va posar a concessió un servei públic d'incineració de cadàvers a les instal·lacions del cementiri municipal. No es va presentar ningú al concurs perquè les empreses funeràries consideraven que era inviable econòmicament. Tot plegat ha fet que Manresa no tingui en marxa aquest equipament, que podria donar servei també a poblacions de l'entorn. Sembla clar que algun dia la ciutat oferirà aquest servei, però ja fa 25 anys que se'n parla i, de moment, no hi ha manera.
