a

hir va fer exactament 35 anys de la sortida al carrer del primer número de Regió7. Va ser el 30 de desembre del 1978, després d'uns quants números promocionals. El rotatiu naixia com a bisetmanari amb una infraestructura humana, material i financera mínimes, en un moment en què la viabilitat d'un mitjà de comunicació com aquest era d'allò més dubtosa. La Constitució s'havia aprovat feia poques setmanes i l'Estatut d'autonomia només era una reivindicació. TV3 i Catalunya Ràdio encara no eren ni un projecte. En aquell context, després de quatre dècades sense escolarització en català, amb una castellanització total de totes les esferes públiques i sense experiència recent de premsa escrita en la nostra llengua, la possibilitat que una part majoritària de la població estigués disposada a llegir en català era només una hipòtesi que suscitava moltes esperances però també molts riscos. Clarament, Regió7 i els altres rotatius que van néixer en aquell moment -l'Avui una mica abans, El Punt al mateix moment- es llançaven a una aventura molt incerta. Només l'empenta dels promotors i l'encert en haver detectat la necessitat d'una premsa local democràtica, plural, independent i compromesa amb el propi territori van permetre tirar endavant amb tants condicionants en contra. Va ser un gran èxit: el bisetmanari va esdevenir un diari d'informació general líder destacat al seu territori, un cas gairebé únic a tot l'estat en un rotatiu publicat en una ciutat de les característiques de Manresa. Avui, 35 anys després, el salt és colossal: en aquell moment bullia un catalanisme que reviscolava i que reclamava autonomia, encara que fos modesta; avui, el catalanisme bull de nou, però ara és per reclamar l'autodeterminació i la independència. En aquell moment hi havia dubtes de si un públic prou ampli voldria llegir informació en català; avui el dubte és si la revolució digital deixarà prou gent disposada a llegir en paper i, encara més important, si prou gent estarà disposada a llegir més de 140 caràcters sigui en el suport que sigui i de pagar per fer-ho. En aquell moment era imprescindible tenir una premsa professional i independent per fer possible la democràcia; avui és imprescindible tenir-la per garantir-ne un mínim de qualitat; avui el repte és colossal, però fa 35 anys no ho era menys. Ara, com llavors, l'únic que no és incert és el compromís de la gent que fa aquest diari per fer periodisme al servei de la Catalunya Central amb professionalitat i per tots els mitjans. És tan necessari que segur que serà possible per molts anys.