L
a petició fiscal per les agressions nazis que es van produir a Manresa a l'entorn de la sala de concerts Stroika abans d'un concert que s'hi havia de celebrar ha permès calibrar la mesura de l'atac. Naturalment, res no serà delicte fins que no hagi estat jutjat i condemnat, i cal concedir la presumpció d'innocència a tots els acusats, però, si més no, per la càrrega indiciària que aporta el fiscal del cas, podem concloure que va ser un esdeveniment de primera magnitud. Els testimonis que parlaven des del primer moment d'una ofensiva organitzada i amb voluntat expressa de fer molt mal no havien exagerat gens ni mica. Amb les dades que aporta el fiscal podem concloure que no va ser simplement una bretolada que es va escapar de les mans; va ser una acció de violència programada per motius ideològics. El jutge aclarirà les circumstàncies exactes, les culpabilitats i les autories, però a hores d'ara ja podem donar per segura la naturalesa dels fets. La reflexió que es pot fer fins i tot abans que hi hagi sentència emana de les característiques i les trajectòries dels acusats. La majoria d'ells té antecedents d'accions que, una per una, aïlladament, no farien pensar en el brou de cultiu d'un atac indiscriminat amb menyspreu per la vida aliena. Pertinença a grups radicals d'equips de futbol, baralles en estadis, militants o fins i tot candidats de Plataforma per Catalunya i altres partits ultres com el Moviment Social Republicà, agressions a periodistes, accions contra activitats independentistes, agressions a militants d'ICV, violència racista... Cada un d'aquests antecedents pesa en els acusats com un fet menor, de petita delinqüència. Segurament no són fets que vagin causar una gran alarma en el seu entorn. Ara sabem que aquests tipus d'actituds de radicalitat ideològica violenta no poden ser vistes amb condescendència, perquè poden ser el preàmbul de mals majors. No hi pot haver tolerància amb gent que s'embolica en esvàstiques i exalça la violència. El perill acaba fent-se gros.
