M
anresa és la ciutat catalana on, proporcionalment, s'han fet més documents de voluntats anticipades (DVA), segons dades del departament de Salut, que és qui controla aquest cens. Els últims deu anys se n'han registrat 10,7 per cada mil habitants, igual que a Barcelona i molt per sobre de la resta de capitals catalanes. Més conegut popularment com a testament vital, és un document en el qual una persona deixa escrites les seves voluntats en el cas que, en un moment determinat i per les circumstàncies que sigui, hagi de ser atesa a causa d'una malaltia i aquesta li impedeixi expressar-se. Amb el document, els metges saben que han d'actuar seguint els desitjos de la persona en qüestió. Morir dignament, sense patiments, o el temor a quedar impedit en tots els sentits són els principals motius que empenyen una persona a redactar les voluntats anticipades. Una decisió del tot respectable. Que Manresa sigui ciutat capdavantera en un terreny com aquest, que més aviat genera temor perquè tracta de malaltia i mort, es deu en gran part a la tasca divulgativa de la Fundació Althaia. En aquest sentit demostra una especial sensibilitat cap als drets de les persones, perquè exercit lliurement el testament vital és això, un dret. Per això és important la tasca d'Althaia, tant a l'hora de respectar aquestes voluntats com de difondre la seva existència, perquè el desconeixement ens fa menys lliures a l'hora d'escollir què volem. També és un senyal de maduresa de la societat i dels individus que la conformen, que demostra que afronta situacions delicades amb discerniment i responsabilitat, sense pors. Aquesta mateixa maduresa posa en evidència que temes delicats a l'hora de posar-los damunt la taula, com l'eutanàsia, requereixen un debat més intents i obert per poder avançar. El mateix va passar en el seu temps quan es va començar a parlar de testament vital. Ara ja s'assumeix amb naturalitat que és un dret, i segons les xifres del departament de Salut, Manresa és qui més se'l fa seu.
