D
iu Casaldàliga que el film Descalç sobre la terra vermella és un acte de "solidaritat". I sí, ho és en bona part. El film parteix de la idea d'explicar una història, però també és, indubtablement, un homenatge a la figura del religiós nascut a cal Lleter, de Balsareny, ara fa ja 86 anys. La pel·lícula, que s'ha pensat en dues parts per projectar-se en el format de minisèrie, narra la història d'aquell capellà, físicament poca cosa, que arribava a les terres banyades pel riu Araguaia. Troba el fil narratiu en el seu enfrontament amb la Cúria vaticana i l'aleshores cardenal responsable de la Doctrina de la Fe, Joseph Ratzinger (el que després va ser papa Benet XVI). I després passa per aquell món d'enfrontaments i violència de l'Araguaia, amb la seva figura emergent entre les aigües de l'Araguaia per escampar lliçons de justícia i solidaritat al món. Aquesta és la primera raó de la seva religiositat, aquestes són les primeres causes de la seva missió. Era una terra de violència, amb un conflicte viu entre els que feien ús de les terres, els indígenes, i els que se les quedaven per revendre-les a les multinacionals (devastadores dels boscos de la seva amazònica), i allà, serenament, buscant justícia, protegint els pobres, hi havia el bisbe Pere. És cert que el film, en bona part, és una revisió de les seves causes, i don Pedro (com el coneixen a São Felix do Araguaia) se sent satisfet que la cinta serveixi per escampar allà on sigui els seus missatges i el seu exemple de vida. Casaldàliga ha estat una de les principals figures de l'Església a l'Amèrica Llatina, i només la seva senzillesa l'ha allunyat de reconeixements tan significats com el premi Nobel de la pau. El seu nom va ser a la llista, però va estimar-se més que tothom pogués sumar, en aquell any, a favor de Rigoberta Menchú, dona i líder dels moviments socials d'alternança al règim d'una inestable Nicaragua. Casaldàliga, avui home cansat i malalt de Parkinson, ahir una de les cares més visibles de la Teologia de l'Alliberament, es mereix la solidaritat, l'homenatge i aquesta i totes les accions que s'encaminin a fer més amples els horitzons de les seves paraules.
