E
l Partit Popular va fer servir ahir la seva majoria absoluta al Congrés dels Diputats per aprovar la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial que posa fi a l'aplicació de la justícia universal que duia a terme l'Audiència Nacional. Entre els casos que quedaran arxivats hi ha investigacions de genocidi, processos contra criminals nazis, abusos de poder en conflictes bèl·lics i tortures en temps de guerra o de pau. El que permet la justícia universal és allargar el braç de la llei fins més enllà de les fronteres perquè no quedin sense càstig els abusos quan són comesos pels aparells dels estats. També dificulta que prescrigui la persecució dels crims perquè no quedin, simplement, esborrats pel pas del temps. És com una vacuna contra la impunitat, un avís a genocides i torturadors que no tenen garantit el refugi dels aparells dels estats per als quals treballen i que no podran sortir de les fronteres que els protegeixen sense tenir una espasa de Dàmocles sobre el seu cap. A la pràctica això no era així. En la majoria de casos les ordres d'arrest internacional no es complien, els serveis secrets i els aparells dels estats trobaven la forma de driblar la persecució dels jutges i els efectes eren més romàntics i idealistes que pràctics. Això ja era una autèntica desgràcia, però forçar que aquests casos s'arxivin hauria de tenir altres qualificatius molt més ferms que aquest. L'eliminació de la justícia universal no és un exercici teòric, a la pràctica significarà, per exemple, que s'arxivarà el cas de l'assassinat de la infermera manresana Flors Sirera. Això vol dir que els que van matar una cooperant que es dedicava a guarir persones sense recursos quedaran impunes. En comptes de ser un advertiment d'un possible càstig serà una invitació al delicte. Efectivament, els governs fan el que poden fer i mentre es consuma l'eliminació de la justícia universal no se sap ben bé cap on mira la ciutadania, però, un altre cop, el gol que li estan colant és per l'escaire.
