P
er primera vegada en les 21 jornades d'aquesta temporada, La Bruixa d'Or ha tancat un cap de setmana en una de les posicions de descens a la LEB. Per a un equip modest en molts sentits, no hauria de ser estrany ser a les places compromeses i, per tant, no és moment per esquinçar les vestidures ni per fer una lectura d'aire derrotista. A diferència d'altres anys, la direcció del Bàsquet Manresa ha intentat corregir una mala dinàmica de joc i resultats amb alguns canvis pel que fa a la plantilla de jugadors. Al marge de si els reforços aconseguits eren els més oportuns, si es podien portar altres elements o si les limitacions econòmiques ho han impedit, ara és el moment que els professionals de l'equip, els tècnics i els jugadors tirin endavant. Amb tot el suport dels afeccionats, han de mirar de sortir de la situació delicada en què es troba l'equip, vencent en primera instància el Fuenlabrada, aquest diumenge al Congost. I segur que no es podrà acusar els afeccionats de manca de fidelitat després de dos cursos amb poques alegries i amb majoria de partits fluixos a casa, o directament molt dolents. Els seguidors manresans són els primers a valorar el que representa un equip a la lliga ACB. Per als directius i per als gestors esportius del Bàsquet Manresa, la feina no és fàcil i es paguen errors de temporades passades però se'ls ha de demanar que no reincideixin, que aprenguin de les experiències d'aquests dues últimes campanyes. No són gens agradable ni dignifiquen gens el club situacions tan anòmala com la de Josh Asselin, abans jugador de referència i actualment oblidat a la banqueta. Ell no ha volgut marxar (va ser el Bàsquet Manresa qui es va equivocar renovant-lo amb un contracte massa llarg), no compta gens per a l'entrenador i representa el paper de la trista figura; cobrant, això sí. Si es pretén anar cap amunt en la classificació, si no es vol estar setmanes pendent de qui puja o no de la LEB, ara és imprescindible formar pinya i fer front comú.
