A
hir va ser dia de dades d'ocupació i atur, i les notícies van ser positives. No només es va anunciar una nova caiguda de l'atur registrat -en un any s'ha reduït més del 5,3% a Catalunya i el 4,6% al conjunt espanyol-, sinó un guany d'afiliació a la Seguretat Social. En els darrers mesos s'havia observat com sovint es reduïen alhora el nombre d'aturats i d'ocupats afiliats, fenomen que equivalia a un encongiment de la població activa. Ara, però, i per primera vegada des del 2008, en un any el nombre d'afiliats ha crescut a l'estat. No gaire: el 0,48%, equivalent a 61.557 persones, però l'important és el canvi de signe després de cinc anys i mig de xifres sempre negatives. Si la tendència persisteix, els propers mesos haurien de veure com augmenta la dada, senyal que, efectivament, l'economia torna a construir i que, mal que sigui llunyà, hi ha un horitzó de prosperitat de característiques per descobrir, però que no serà, o no hauria de ser, un retorn als anys de la bogeria irresponsable. Del balanç positiu d'ocupació contingut en l'estadística d'afiliats cal destacar-ne com a significativa la dada dels autònoms, que han suposat 44.443 dels 61.557 llocs de treball guanyats. En termes relatius, tres quartes parts. L'ocupació, per tant, no creix tant perquè les empreses contractin -el 0,05% d'increment en el règim general- com perquè cada cop més gent es llança a l'aventura incerta de ser el seu propi patró i assumeix les inseguretats que això representa. Se'n poden extreure lloances a l'esperit emprenedor, però també concloure que per força els pengen. Les previsions de creixement de l'economia espanyola encara estan lluny dels nivells que abans de la crisi garantien la creació d'ocupació de qualitat, però si desestabilitzacions externes -com la crisi ucraïnesa- no ho espatllen, el conjunt de l'economia europea mostra signes positius. L'espanyola s'hi pot apuntar en la mesura que no es cometin errors i si no apareixen cadàvers en els armaris del sistema financer o dels comptes públics.
