E
ls ajuntaments integrats dins de l'anomenada Mancomunitat de Municipis del Cardener s'han posat d'acord per, amb una petita empenta de la Diputació i el Consell Comarcal, agafar les regnes de la proposta turística batejada com a Ecorail. Una infraestructura que, malgrat que va arribar a funcionar tres anys, les retallades econòmiques que han eliminat els consorcis turístics han deixat a la via morta durant el darrer any i mig. Es tracta, tal com ja ha subratllat aquest diari en diverses ocasions, d'una iniciativa turística pionera a Catalunya i amb pocs precedents a l'estat, que aprofita vies ferroviàries -en aquest cas les de la línia de transport de la potassa de les mines del Bages- durant els dies que no hi passen trens, els diumenges. Els recorreguts, que van des de Callús fins al parc de l'Agulla de Manresa, es poden fer amb ciclorails (bicicletes adaptades per circular sense perill sobre les vies) i en una petita vagoneta. És evident que és una infraestructura que va néixer i arrossega importants limitacions. Essencialment, la temporal, ja que només pot funcionar els diumenges i els mesos que la meteorologia és més suau. Una limitació d'aquestes característiques està clar que és una cotilla important, ja que tenir tan delimitada la capacitat de servei en dificulta la viabilitat. Tanmateix, és elogiable, i fins i tot caldria dir que coherent, que unes administracions públiques es proposin tibar el carro i tornar-lo a l'activitat. Des d'un argument purament pragmàtic, pel fet que aquest servei va suposar fa cinc anys una inversió de mig milió d'euros, que si ara no es reactivés semblarien diners llençats. Però també des d'un punt de vista d'imatge, perquè una comarca que afirma que vol fer-se un forat en el mapa dels atractius turístics de Catalunya no quedaria gaire bé si no és capaç de donar un mínim de vida a un projecte pel qual es va apostar (i invertir) tot just fa cinc anys. I perquè després de la feina feta i per la seva originalitat, l'Ecorail bé es mereix una segona oportunitat.
