L
'incendi del cap de setmana passat, que acaba de quedar completament extingit, és un altre cas de foc que es produeix fora de la temporada d'estiu. De fet, ni tan sols no era primavera. Un vent important i una pujada de temperatures són condicions possibles gairebé durant tot l'any, i per tant, hem de començar a prevenir que els grans focs forestals no són només coses de la canícula. I, per això, el delegat de la Generalitat, Eudald Casadesús, havia convocat divendres passat una reunió de Mossos i Bombers per recordar la importància d'adoptar mesures contra els focs. La normativa catalana obliga els propietaris a fer franges de protecció si viuen en una urbanització situada a menys de 500 metres d'una zona boscosa i, des del gener, aquesta obligació també s'estén a nuclis disseminats o a cases aïllades. Els primers indicis del foc de Vall-llobrega apunten a una crema de rostolls mal apagada. O sigui una negligència. Ho investiga un jutjat de la Bisbal, però, al marge de les conclusions finals, ha estat un avís per als propers mesos. La lliçó que es pot treure de tot plegat s'assembla a la que s'ha predicat sempre: un país que no té cura dels boscos haurà de córrer a apagar incendis, que és una feina molt més traumàtica, sovint va acompanyada de desgràcies personals i, a més, és enormement costosa. I per acabar de tancar el cercle de l'absurd, aquest és un país en què la fusta que s'acumula al bosc esperant a ser combustible d'un incendi conviu amb una mancança de fusta per a la indústria transformadora. El mercat de la fusta és ineficient a Catalunya, en una mesura tan gran que es pot fins i tot posar en dubte que hi hagi un veritable mercat amb oferta i demanda lliures i obertes. El bosc es converteix en un perill públic mentre cal anar a buscar la fusta a altres llocs o, encara pitjor, aturar les plantes transformadores perquè no tenen material, com ja ha passat. És un absurd enorme que hauria de ser atacat des del fonament.
