L
a segona edició de Diàlegs pel Futur, que es va celebrar ahir al Casino de Manresa per iniciativa de Regió7, FUB, UOC i Ajuntament de Manresa, va plantejar una allau d'arguments entorn de si els problemes laborals dels joves, i les dificultats que afronta la seva generació en conjunt, constitueixen un obstacle especial que fa la seva progressió personal marcadament dificultosa amb relació a generacions anteriors. Els punts de vista van ser molt diversos, i es van expressar clarament els camins sense sortida amb què es troben joves que, un cop formats, viatjats i experimentats a l'estranger, continuen sense trobar una via professional que els permeti obrir-se pas amb garanties. Igualment, es va posar sobre la taula que altres generacions han topat amb dificultats encara més insalvables -sense comptar els que han hagut de passar per una guerra- i amb menys instruments, i han acabat trobant el seu camí. La voluntat dels organitzadors no era arribar a conclusions, sinó plantejar un debat equilibrat i, per tant, els punts de vista van quedar també equilibrats. Efectivament, aquesta sessió matinal no pretén extreure fórmules, receptes o recomanacions, sinó posar a sobre la taula, amb un format discursiu i amè, tota mena d'arguments. Els que hi van assistir van poder-ne sortir motivats per a la reflexió personal i havent renovat o qüestionat els seus propis punts de vista.
Tanmateix, una conclusió molt bàsica sí que se'n pot extreure. Qualsevol sistema social ha de buscar que els seus joves siguin sotmesos a una dieta rica en motivacions. La família, l'escola, l'entorn, tot el que envolta els joves configura la seva curiositat i la seva motivació per buscar els seus propis objectius, i és la totalitat de la tribu la que ha de considerar una necessitat bàsica que els seus joves tinguin aspiracions i motius per superar-se. Després caldrà discutir les fórmules pedagògiques, els plans educatius i els ajuts a la formació. La motivació ha de ser el punt de partida.
