e
l nou pla general que està redactant un equip nomenat per a aquesta funció per l'Ajuntament de Manresa preveu una reforma de la falda del complex de la Cova, entre el Pont Vell i la casa d'exercicis dels jesuïtes. Pel que n'hem pogut saber, un dels horts és propietat de l'orde i la resta té propietaris diversos. L'Ajuntament pretén no donar-ne cap més detall sota l'habitual excusa que està fent gestions i que pretén encarar la reforma sense haver de recórrer a les expropiacions. És ben normal que tingui aquesta prioritat, tenint en compte que la caixa és buida i que tenim manta exemples d'expropiacions que acaben als tribunals i es converteixen en martellades per a les arques de la ciutat. L'objectiu de donar una nova forma a l'espai que hi ha entre el riu i el congost (la formació geològica sobre la qual s'alça, també, la Seu) és absolutament lògic, oimés en la perspectiva de la commemoració l'any 2022 del cinquè centenari de l'estada de sant Ignasi a la ciutat, bressol del pensament que després va escampar pel món. Les preguntes que podem fer-nos respecte d'això comencen per una que no té un destinatari clar: com és possible que Manresa hagi permès que un espai tan singular de la ciutat hagi persistit durant dècades en l'actual deixadesa? No queden gaires ciutats en el nostre entorn que tinguin monuments de primer ordre rodejats per espais clarament degradats, amb cases que cauen, accessos sense voreres, camins sense pavimentar i horts a la vista. També sobta que no hagin estat els mateixos jesuïtes els qui, al llarg de les dècades, hagin fet mans i mànigues per millorar l'entorn del santuari, o bé intervenint de forma directa o bé, i simultàniament, pressionant els successius governs municipals. Efectivament, aquest espai que degrada patrimonialment la millor postal de la ciutat ha de ser condicionat amb un accés digne, espai per a pelegrins, racionalització del moviment d'autobusos i tot allò que en punts equivalents ja està resolt des de fa anys o dècades. Aquest Ajuntament s'hi posa de debò. Ho celebrem. Ja era hora. Però és tard, i hi ha pressa.
