L
'enderroc de la Sala Ciutat de Manresa és imminent i coincidirà aproximadament amb el de la Pista Castell. Tots dos estaven anunciats. El del teatre des de fa anys; el de la pista, des de fa dècades. En tots dos casos hi ha una ferma justificació urbanística per a l'enderroc. Però veure desaparèixer equipaments no és agradable, especialment no van a terra per ser actualitzats o substituïts, sinó per deixar lloc a un espai buit i prosaic. En el cas de la Sala Ciutat, es preveia que l'aterrament obrís la possibilitat d'una intervenció profunda al Museu Comarcal, que podria girar-se cap a la plaça i tenir així un accés i una ordenació interna que el fessin més visitable. Això, tanmateix, ara és una utopia de temps de vaques grasses. De moment, és un adéu i res més. Trist.
