La botiga d'articles d'electrònica Ramel, a la carretera de Vic de Manresa, s'afegeix a una llarga llista de comerços tradicionals a la qual s'han incorporat recentment, per exemple, la ganiveteria Morros, la cistelleria Bernadich o altres que fa més temps que estan tancades, com la tradicional merceria el Bergantí.
Aquests, que només són alguns de nombrosos casos que es podrien esmentar, han estat comerços que han fet una aportació específica a l'oferta comercial de la ciutat, de vegades durant molts anys. Es pot considerar que són tancaments que formen part de la renovació natural del teixit urbà, però hi ha motius per afirmar que són alguna cosa més, i que generen motius fonamentats de preocupació.
És un fenomen que es produeix a totes les ciutats, però a Manresa de manera particularment intensa, i amb efectes particularment inquietants, entre altres coses perquè es un procés que afecta molt principalment el nucli comercial tradicional, en ple procés de precarització.
Que una ciutat o un poble disposi de forns de pa, de carnisseries, de botigues de roba convencional o de supermercats forma part de la normalitat, i el consum que es fa dels seus productes és prou elevat per assegurar -en circumstàncies normals- que l'oferta està garantida i que variarà només l'abundància de comerços disponibles depenent de la demografia i del nivell de renda.
Tanmateix, hi ha un tipus d'establiment especialitzat que es troba només a les capitals, i que és poc abundant. Que una ciutat en disposi constitueix un servei objectiu als seus habitants, que d'altra manera haurien d'anar a buscar-los a fora, i esdevé un element d'atracció per als ciutadans dels pobles o les comarques de l'entorn. Alguns dels que han desaparegut durant els darrers anys a Manresa formaven part d'aquesta categoria.
La seva desaparició, per tant, no és només un empobriment de la trama empresarial local, sinó que constitueix un afebliment de l'atractivitat de la ciutat, un factor del qual depèn tot el comerç en general i una àmplia gamma de serveis que hi estan associats. I això sense tenir en compte que la desaparició de certs aparadors col·labora a la desaparició de senyals d'identitat que han definit durant generacions un paisatge urbà.
Les raons per les quals aquests comerços desapareixen es poden agrupar en tres: falta de relleu generacional, impossibilitat de mantenir el local per la modificació del règim de lloguer o insostenibilitat del model de negoci per competència de les grans superfícies, dels basars de productes de baix preu o de la venda per internet.
En els tres casos, l'administració no té la clau per evitar-ho, però en tots tres pot desenvolupar polítiques per prevenir-ho. Algunes d'aquestes polítiques tenen implicacions molt àmplies i complexes, de tipus urbanístic i legal. Altres són aplicables només amb visió i determinació. A Manresa d'això darrer n'hi ha hagut poc. I comença a ser urgent posar-n'hi en grans quantitats.
