Un bus per fer canvis a Manresa

L'Ajuntament de Manresa està estudiant la creació d'un servei de transport públic que circuli pel Centre Històric i que inclogui en el seu itinerari el santuari de la Cova per aproximar-lo a la ciutat. Aquesta és la informació que hem pogut obtenir, i així l'hem publicat. El govern de CDC i ERC no en concreta res, per raons que ignorem. En qualsevol cas, l'essencial és que pot ser el moment que el sistema de bus urbà deixi d'excloure tota la part antiga de Manresa, una anomalia que fa indefensable la idea que aquest govern té la recuperació del nucli antic com a prioritat: ni aquest ni cap dels equips municipals anteriors no pot argumentar que ha fet tot el que ha pogut pel sector si les línies de bus el deixen al marge. Encara pitjor: els vehicles que presten el servei a Manresa ni tan sols no podrien passar pels carrers del sector antic perquè són massa voluminosos. Gairebé tots els busos urbans que circulen per Manresa van la major part del dia amb menys de la meitat dels seients ocupats, però l'Ajuntament sempre ha preferit que deambulin mig buits obstaculitzant el trànsit als xamfrans abans de triar models menys invasius i eventualment utilitzables a la part històrica de la ciutat.

Sigui com sigui, és positiu conèixer que, si més no, el tema està sent replantejat i que hi ha la voluntat que aquest mateix any es prengui alguna decisió concreta. Tanmateix, no servirà qualsevol decisió. Una línia de microbús que transcorri de forma convencional pels mateixos carrers per on passen els cotxes pot anar encara més buida del que hi van moltes de les actuals, i incrementar encara més la factura que la ciutat ha d'abonar a la concessionària per cobrir el dèficit del servei, una xifra que supera el milió i mig d'euros anuals i que a Manresa és proporcionalment alta si es compara amb ciutats similars de Catalunya. D'altra banda, la creació d'un servei de trenet per l'estil dels que recorren les localitats turístiques, i que vinculés la plaça Major i la Cova, per posar un exemple, no contribuiria gens a millorar la mobilitat en la vida quotidiana dels ciutadans, i és difícil pensar que pogués tenir un ús significatiu en cap sentit: ni de manresans anant a veure la Cova en trenet, ni de visitants de la Cova agafant-lo per anar al centre. Per tant, aquesta línia de transport és necessària sense cap mena de dubte, però ha de ser el fruit d'un esforç d'imaginació i innovació i, òptimament, caldria que certs sentits de circulació en determinats carrers clau s'adaptessin a l'existència del nou servei per tal de donar-li el màxim de potencial.

Manresa va ser fundada en una orografia molt adversa per a la vida moderna, i s'ha desenvolupat de manera que els seus atractius han quedat col·locats de la manera més desavinent i recargolada. La Seu en un cim aïllada en un extrem, la Cova en un marge, el riu fent frontera al sud al costat d'una paret insalvable, un gran turó inutilitzat al mig i tot ple de pujades i baixades. Per rematar-ho, els gestors de la ciutat han deixat passar dècades sense modificar gens els elements de fons que dificulten un creixement harmònic de la ciutat. El nucli antic no ho posa fàcil als qui l'han de gestionar. Per això cal contrarestar tanta dificultat amb empenta i imaginació. Una línia de comunicació per al Centre Històric i la Cova pot ser un gran fracàs si no se n'hi posa. En canvi, una jugada audaç i ben raonada pot ser un revulsiu que llanci un senyal de canvi. Ja convindria.