Una frontera ideològica passa per l'interior del PSOE i del conjunt de la socialdemocràcia europea. És la que separa la fe en el mercat global com a motor de progrés, si bé necessitat de regulacions, i la desconfiança envers la caiguda de les fronteres i l'abolició de les duanes, perquè equival a lliurar les claus de la casa i de la caixa a unes bandes de lladres que ronden a l'aguait, esperant que badem per desvalisar-les sense miraments.
L'apologia de la globalització és un signe distintiu dels corrents liberals, que no tenen cap mena de dubte ideològic respecte d'això: no tan sols és positiva sinó que és inevitable i ens hem de preocupar per no perdre el tren i aconseguir-ne el màxim profit. La condemna la comparteixen una part de la dreta i una part de l'esquerra. La dreta és la que representa Marine Le Pen, per citar una veïna que ha estat d'actualitat, o l'ultranacionalisme britànic que va animar el Brexit amb les seves exageracions. Estan disposats a trencar la Unió Europea, i en el cas francès, també l'euro, per incrementar el control de les institucions de l'estat sobre l'economia i la política. A l'esquerra hi trobem el francès Melenchón, líder de França Insubmisa, o la formació espa-nyola Podem; aquesta no es presenta com a euròfoba, perquè Europa té molt bona imatge entre els votants espanyols, però està contra els grans tractats de lliure comerç internacional perquè redueixen el poder dels estats per donar-lo a les multinacionals, i si més no els estats democràtics estan més o menys sota el control dels ciutadans, mentre que a les multinacionals només les controla el gran capital, els omnipotents amos del món.
I què passa amb la socialdemocràcia? Doncs que en el seu si coexisteixen una pulsió liberal i una altra de proteccionista. De vegades una té més pes, de vegades l'altra, i sovint hi ha canvis en la cor-relació de forces. Això darrer és el que li ha passat al PSOE arran de la seva darrera crisi i el retorn de Pedro Sánchez cavalcant el corser de la radicalitat social, les consignes del 15-M i l'OPA electoral a Pablo Iglesias. Que Sánchez sigui un radical de cor o un convers oportunista no canvia els fets: la seva direcció acaba de fer un cop de timó pel qual retiren el suport al CETA, el Tractat de Lliure Comerç amb Canadà, «per no concentrar més poder en les grans corporacions en detriment dels nostres drets». Fa poc encara hi havia votat a favor. Proteccionisme social, vigilància duanera.
